El govern tripartit de l’Ajuntament de Sant Cugat, format per ERC, PSC i CUP, ha anunciat que vol construir dos blocs de pisos d’onze plantes cadascun, destinant una part a habitatge social, en una zona industrial de Sant Cugat. Un projecte urbanístic anomenat Ragull Centre que el govern municipal vol replicar en una vintena de zones més de la ciutat. El tripartit pretén acabar amb el model de ciutat que l’any 1987 l’alcalde de Sant Cugat Joan Aymerich va dissenyar i que els seus predecessors, Lluís Recoder, Mercè Conesa i Carmela Fortuny van impulsar i preservar.
A partir de l’any 1987 aquests alcaldes van urbanitzar noves centralitats com Torre Blanca, Coll Favà, Parc Central, Can Mates, Volpelleres… Uns barris que, segons el Pla General Metropolità, haurien convertit Sant Cugat en una població de més de 200.000 habitants. Però aquests alcaldes van rebaixar el sostre edificable perquè Sant Cugat no superés els 100.000 habitants, reduint el nombre de plantes de les noves edificacions i augmentant les zones verdes. Fent una ciutat humana, com la que avui encara tenim.
A més, des de l’any 1992, l’Ajuntament de Sant Cugat, a través de l’empresa pública d’habitatge Promusa, va construir més de 1.800 pisos públics de venda i lloguer. Habitatges socials que a vista d’ocell no es distingeixen de les promocions privades, perquè es van respectar les alçades i les zones destinades a parcs. Hi ha coherència volumètrica amb els barris limítrofs. Són promocions alineades amb el nostre model de ciutat, que prioritza un urbanisme a escala humana, fent una ciutat més saludable, equilibrada, segura, pròspera i habitable. Un urbanisme planificat que ha esdevingut part de la solució, però mai part del problema com ara es pretén, fruit de la improvisació política.
La nostra ciutat va ser pionera i líder en la construcció d’habitatge social respecte les ciutats de l’entorn governades per les anomenades esquerres. Segons dades de la Generalitat de Catalunya, entre els anys 2015-2019, a Cerdanyola, Sant Quirze o Ripollet no es va construir ni un pis social. Sabadell, població amb 216.520 habitants, en va fer 214; Terrassa, amb 223.637 habitants, en va fer 41; i Sant Cugat, amb una població de 93.000 habitants, va construir 196 pisos en aquest mateix període.
Però tampoc cal que busquem exemples molt llunyans… Quan l’alcaldessa Mercè Conesa va treballar per construir pisos de protecció oficial a la Floresta, no hi va haver manera: l’entorn de la CUP va impedir fer-hi habitatge social.
En canvi, més enllà dels nous barris de la ciutat, l’Ajuntament de Sant Cugat amb l’alcalde Recoder fins i tot va fer habitatge públic a Can Trabal, una de les zones més residencials de la nostra ciutat.
Actualment encara hi ha peces planificades no desenvolupades a Sant Cugat, com per exemple a la zona del Centre Borja, on es podria construir habitatge públic sense necessitat d’ampliar l’skyline de Sant Cugat amb els dos edificis de Ragull Centre.
Aquest projecte del tripartit és el primer pas per tornar al Pla General Metropolità de 1976 augmentant considerablement la població de Sant Cugat, el nostre parc mòbil de vehicles, l’impacte de la mobilitat, la contaminació… Un projecte que va en contra de la Declaració institucional d’Emergència Climàtica a Sant Cugat promoguda pel mateix tripartit a l’inici del seu mandat.
Dues torres d’onze plantes de pisos, amb una gran superfície comercial i un aparcament per a més de 300 vehicles, tot construït en una zona industrial… i replicar-ho en vint zones més de Sant Cugat… Això és el que vol la immensa majoria de la població? Em costa molt de creure.
Sant Cugat no mereix aquest nou urbanisme. I encara menys quan hi ha alternatives! Aturem aquest projecte, les presses mai són bones conselleres. No oblidem la imposició fa uns mesos de la nova mobilitat coneguda com l’anella verda. El govern municipal no va buscar el consens amb els diferents sectors de la ciutat ni amb el conjunt de les forces polítiques de l’Ajuntament, no es va preparar bé la nova mobilitat, no es va fer pedagogia ciutadana ni cap procés participatiu, no es van preveure alternatives…
Què va passar? L’Ajuntament va haver de fer marxa enrere en alguns punts del centre i va apedaçar-ne d’altres. I, tot i això, l’anella verda al seu pas pels Quatre Cantons, per exemple, continua sent un tap d’ampolla. Contaminació al centre de la ciutat, just a l’eix central de vianants. Tothom està d’acord en treballar per tenir una mobilitat i una ciutat més sostenible, però així no.
Evitem un nou error d’aquest mandat abans no sigui massa tard. Pensem-ho bé. Parlem-ne plegats.
La ciutadania espera el millor dels seus representants polítics, espera que busquem les millors solucions als nous reptes. I planificar un nou creixement de la ciutat és prou cabdal perquè no correm, ens posem d’acord i anem totes i tots a una com es va fer en mandats anteriors. Les futures generacions de santcugatencs i santcugatenques ens ho agrairan.
Josep Maria Vallès
Regidor de Junts per Sant Cugat
