L’1 d’Octubre forma part de la memòria de Sant Cugat, però també de la memòria contemporània de Catalunya.
És la història de les persones que van obrir els col·legis, dels qui hi van passar la nit, dels qui van fer cua de matinada, dels qui van protegir els centres i dels qui vam voler exercir el seu dret a vot.
L’1 d’Octubre va passar a les nostres escoles, equipaments, barris i places. I abans que arribés el diumenge, hi havia hagut dies d’organització, inquietud i mobilització ciutadana.
El relat de la jornada a Sant Cugat mostra com, ja de matinada, centenars de persones s’aplegaven davant dels col·legis.
Jo mateix vaig ser-hi per poder recollir la informació de la jornada i explicar-ho a la ciutadania exercint de periodista a l’escola Catalunya de Mira-sol.
Més enllà de les lectures polítiques que cadascú pugui fer de l’1 d’Octubre, hi ha un fet que forma part del nostre patrimoni col·lectiu: milers de persones van dedicar temps, energia i compromís personal a fer possible aquella jornada. A Sant Cugat, vam votar 32.468 persones, i el 54,8% del cens ho vam fer pel Sí. Aquestes xifres expliquen una part de la història; les 47 fotografies d’aquesta exposició n’expliquen la dimensió humana i ens recorden aquells dies i les emocions que vam compartir.
Però l’1 d’Octubre no es va acabar quan es van tancar les urnes. Els dies posteriors van estar marcats per la mobilització ciutadana i per la resposta a la violència que s’havia produït durant la jornada a molts indrets del país. A Sant Cugat, l’aturada del 3 d’Octubre va donar lloc a una de les mobilitzacions més multitudinàries que es recorden a la ciutat. Per això, recordar l’1 d’Octubre també és recordar la defensa pacífica de la dignitat, dels drets i de les llibertats col·lectives.
Sant Cugat ha incorporat aquesta memòria al seu espai públic: tenim la plaça de l’U d’Octubre, un nom aprovat pel Ple Municipal el maig de 2018. Aquella decisió també va sorgir d’una iniciativa ciutadana i d’entitats per preservar el record d’aquella jornada.
Amb el pas dels anys, el risc és que els grans esdeveniments quedin reduïts a una data, una xifra o una disputa política. Fotografies com aquestes ens ajuden a evitar-ho. Ens permeten explicar als qui no ho van viure —i especialment als més joves— què va significar aquell dia per a moltes persones, què van sentir, què van defensar i quin compromís van assumir. La memòria també consisteix a donar eines per entendre el present i construir el futur.
Com també ens ajuda l’obra “Al·legoria a l’1 d’Octubre” de l’artista santcugatenc Jaume Ibars feta amb sorres de platges, deserts i volcans i que tenim exposada permanentment a la sala Ginesta d’Alcaldia cedida per l’ANC de Sant Cugat.
Nou anys després, podem reivindicar que aquella voluntat de decidir el nostre futur com a país continua formant part de la memòria viva de Catalunya.
Aquesta exposició, realitzada a partir d’una proposta de veïns i veïnes de Sant Cugat, no mira només enrere. Ens pregunta què fem avui amb allò que vam viure i quin país volem deixar demà.
Avui, des d’aquest Ajuntament, fem nostre aquest exercici de memòria i el convertim també en un compromís de futur: el compromís de continuar fent de Sant Cugat una ciutat participativa, compromesa i fidel a la voluntat de construir, de manera democràtica i col·lectiva, el futur del nostre país.
Visca Catalunya lliure!
Josep M. Vallès,
alcalde de Sant Cugat
1 d’octubre de 2026
