Entrevistes

Maria Vancells: “M’he regalat interpretar Elena de Troya”

L’actriu santcugatenca Maria Vancells estrena el 23 d’octubre a Mira-sol Teatre el monòleg “Juicio a una zorra”, una obra que estava programada fa uns mesos, però el confinament per la pandèmia de la Covid-19 ho va impedir. En aquesta entrevista parlem amb ella del perquè de tot plegat, de com neix aquest projecte i com el treballa sota de la direcció de Roger Consul. Aquesta és una obra que Maria Vancells considera molt adient pel Dia de la Dona o de la violència de gènere. Una obra que molt probablement també podrem veure a Valldoreix i Sant Just i… perquè no? també en altres escenaris. Maria, molta merda!!!

Jo… perquè hauria d’anar a veure l’obra “Juicio a una zorra”?
(Riu molt). Doncs tu per dues raons. La primera perquè si no vens, et retiro l’amistat. I la segona perquè “Juicio a una zorra” és la història explicada des de la versió de la protagonista que ningú mai l’ha escoltat. És la versió de la dona i la història està escrita per un home. Aleshores descobriràs, com vaig descobrir jo en el seu dia, que la història és molt diferent de com s’escriu.

És un monòleg.
Sí, és un monòleg. Totalment.

Ets tu sola, per tant.
Sí (riu més). Sóc jo sola a escena durant una hora i cinc minuts aproximadament, i parlo amb gent que… imaginareu.

I què ens expliques a “Juicio a una zorra”?
És l’experiència de l’Elena de Troya explicada per ella mateixa des que va néixer. Com va néixer, com la van casar, la van raptar, la van violar… tot el que ella va viure. Ella intenta que nosaltres, els humans, la perdonem i l’oblidem. Perquè fa tants anys que és la puta de tots, que el que desitja és l’oblit. I ella només es va enamorar un cop a la seva vida.

Aquesta obra l’havies d’estrenar fa uns mesos, però el confinament per la Covid-19 ho va impedir. Creus que la teva interpretació serà la mateixa o t’afectaran les vivències d’aquests darrers mesos?
El text és el mateix, però sí, penso que la interpretació ha crescut perquè al març jo ja ho tenim tot llest, però ara hi ha més seguretat i força amb la interpretació. Serà millor ara que el que hauria estat el mes de març.

Perquè vas triar interpretar aquest text?
Jo vaig veure aquesta obra fa uns anys a Barcelona interpretada per la gran Carmen Machi. Vaig estar embadalida durant tota l’obra i pensant “jo vull fer això!”. L’any passat vaig celebrar 50 anys i em vaig regalar a mi mateixa unes quantes coses,  i una d’elles va ser el repte de preparar i interpretar aquest monòleg. Tu saps que fa molts anys que faig teatre amb les Xandrines, doncs ara, als 50 anys, m’he regalat el repte de la meva vida que és fer aquesta obra. És un regal.

I ara que el tens molt treballat i interioritzat… trobes moltes diferències respecte a la interpretació de l’actriu Carmen Machi que tant et va captivar?
Moltíssimes! Hi ha l’avantatge que el meu director, el Roger Consul, no la va veure. Ell ha fet la seva versió. Amb tota la modèstia, i sempre dient que la Carmen Machi és enorme… a mi m’agrada molt la versió que hem fet nosaltres.

Quin paper hi juga el director en aquest monòleg?
(riu). El meu superdirector, en Roger Consul, és el alma mater d’aquest projecte. Jo sóc l’empenta i la Il·lusió de fer-ho, però la seva feina ha estat impressionant des del primer dia. No es rendeix i busca les comes, els punts, les intencions… Encara ara està fent aportacions per millorar la meva interpretació. El Roger és el todo, sense ell no hauria estat possible tirar endavant aquest repte, sense ell no hauria obtingut la meitat de la qualitat que hem aconseguit.

Aquest és un espectacle per a tots els públics? I no estic parlant d’edats. Quin públic creus que pot rebre millor aquesta obra?
Jo crec que és per a tots els públics, no per a nens evidentment, però crec que, d’una banda, les dones es poden sentir identificades respecte al buit que ens fa la història, i també els homes que poden aconseguir deixar de veure aquesta dona com una zorra i descobrir una dona que ha estat maltractada injustament per la història. Perquè la història té grans dones que han estat ningunejades o maltractades com l’Elena de Troya.

Has tingut alguna dificultat especial durant l’aprenentatge d’aquest paper?
Moltes (riu). El text és molt bonic i està molt ben escrit, però hi ha frases que són molt llargues i, per tant, difícils de memoritzar i també d’interpretar perquè el públic les entengui. Hi ha frases que ens han costat molt!

Podem desvelar una mica l’escenografia que acompanya i vesteix l’actriu Maria Vancells interpretant Elena de Troya?
Sí. Estic a Troya… i acompanyada per Zeus, Afrodita, Hèctor… i altres personatges que, d’una manera o altra, van intervenint. No estic sola a l’escenari, estic amb molta gent allà dalt… Hi passen coses.
Per aquesta obra he tingut la gran sort que el vestuari me l’ha fet una persona professional, és Maria Albadalejo. Ha vingut a veure els assajos i ella m’ha fet el vestuari i això és un superluxe

Aquest és el teu primer monòleg damunt de l’escenari?
Sí. No sé si será el darrer… I per primer cop estaré sola al camerino, sempre he estat rodejada de dones, de les Xandrines, fent abraçades, somriures… Aquesta serà la gran diferencia, en aquesta ocasió només estaré amb la persona que em maquilla, la persona que em vesteix…

I el director, no?
El Roger estarà tan nerviós com jo (riu)  i segur que no entrarà al camerino! Estarem els dos molt nerviosos, aquest és un repte molt gran pels dos.

Ens veiem el 23 d’octubre a Mira-sol Teatre!
Si no vens….!

Josep M. Vallès

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Wordpress Social Share Plugin powered by Ultimatelysocial