Sant Cugat és una població que frega els cent mil habitants i són diverses les raons que ens hi han portat a viure-hi. Una d’elles, molt probablement, és que mantenim l’essència de poble gràcies a les nostres tradicions, la nostra història, les nostres entitats culturals… Diuen, per exemple, que no ets de Sant Cugat si no balles un cop a la vida el “Paga-li, Joan”, el ball del vano i del ram. Doncs jo també hi afegeixo, si mai no has vist “Pedra i Sang”, la tragicomèdia musical sobre l’assassinat de l’abat Biure al Monestir de Sant Cugat la nit de Nadal de l’any 1350. Justament enguany celebrem els vint-i-cinc anys de la representació d’aquesta obra tan genuïnament santcugatenca.
Molts som els que mai faltem a la cita, i no ho deixarem de fer. Un servidor, fins i tot, fa una pila d’anys, es va presentar al càsting per formar part de cor de Pedra i Sang que interpreta al poble de Sant Cugat. Dissortadament, Dolors Vilarasau, directora fundadora d’aquest espectacle, em va dir molt amablement que si… que tenia una veu maca, però que això de cantar… no era precisament una de les meves virtuts. Aquesta és una anècdota que sempre explico i que recordem tot rient amb la Dolors. La darrera vegada va ser quan, acompanyats del president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, li vam lliurar a la Dolors Vilarasau, el premi Sant Cugat 2024 a tota una trajectòria com a directora teatral.
Amb això, us vull transmetre fins a quin punt “Pedra i Sang” forma part del nostre Sant Cugat, un espectacle que milers de santcugatencs ja se l’han fet seu i que l’han gaudit a la Sala Capitular del Claustre del Monestir, a pocs metres d’on va ocórrer el tràgic assassinat… Una obra de Josep M. Jaumà que sempre es representa pels vols de Nadal, una cita imprescindible si vius a Sant Cugat!
Josep M. Vallès
Alcalde de Sant Cugat
