Opino

President Obama, would you allow Catalonia to determine its future?

Carta oberta a Barack Obama sobre la consulta de Catalunya. En aquest cas, excepcionament, escrita primer en anglès i, tot seguit, en català.

Catalonia is an autonomous community that is self-governed within the framework of the Spanish State, in accordance with the 1978 Constitution and the Statute of Autonomy approved in 2006. Catalonia, whose President is Artur Mas, is made up of four cities: Barcelona, Tarragona, Lleida and Girona.

Catalonia has over seven and a half million inhabitants; since the turn of the 21st century, its population has increased by roughly one million, which situates Catalonia, with a growth rate of 3.4 per thousand, above the Spanish and European averages. The number of foreign citizens living in Catalonia also totals approximately one million.

The Catalan Parliament is one of the oldest in Europe: its origins go back to 1283, when King Pere II (Peter II the Great) was deprived of absolute power and subsequently required the authorization of the clergy, the nobility and town representatives to pass laws. The Corts Catalanes, which were made up of three estates (military, ecclesiastical and royal), are considered to have been a veritable medieval parliament.

The history of Catalonia began shortly before the year 900, when Guifré el Pelós (Wilfred the Hairy) broke ties with the Frankish kings and thus gave rise to the House of Barcelona.

In 2014, we will be commemorating a defeat. Following the death of Charles II, who died heirless in 1700, Philip V, of the Bourbon dynasty, occupied the Spanish throne. In 1701 he swore to uphold the Catalan Constitutions, but the existence of another pretender to the throne, Charles of Austria, led to the War of Succession. Catalonia sided with the Austrian pretender, but, in 1714, Barcelona was defeated and the cities that had not supported the Bourbons were subjected to harsh reprisals.

In 2014, 300 years after the defeat, we intend to carry out a referendum to gauge the opinion of the Catalans and whether a majority of us would be for or against independence, for or against becoming an independent state that would no longer be part of Spain. Beyond the peaceful demonstrations of millions of Catalans who took to the streets to exteriorize their support for the referendum, the will of Catalonia is to ask and ascertain just what its people think.

President Artur Mas has informed Spanish President Mariano Rajoy that the will of the majority of Catalonia’s political parties is to lead such a process, but, to date, the reply has repeatedly been a categorical no. Rajoy has publicly stated that, while he is the President of Spain, the Catalans will not be allowed to hold such a referendum. His position is, for the moment, one of complete intransigence.

The Catalan President, conscious of the support of the majority of the political parties and also of a great majority of Catalan citizens, finally determined to set a date to carry out the consultation, November 9th 2014. Although the objective is to hold the referendum with the consensus of the Spanish government and on the basis of dialogue, in the event that no agreement should be reached, the consultation would ultimately be carried out by calling plebiscitary elections.

Not far from Catalonia, on September 18th 2014, there will be a referendum on whether Scotland should become independent of the United Kingdom. In this case, David Cameron, the U.K. Prime Minister, has allowed the consultation to go ahead and let the people decide their future on the basis of their votes.

President Obama, I do realize that Catalonia is a distant reality for you and does not lie within the realm of your responsibility, but I would like to ask you whether you would allow the Catalan people to carry out this consultation vote. It is important for us to know what the international community’s view is regarding whether or not citizens, and in this specific case, the Catalans, in a 21st century context, should have the right to determine their future on the basis of a referendum. And as President of one of the world’s greatest countries, we would highly value your opinion.

I am attaching my e-mail address below in case you would like to express your thoughts on the matter, and if so, your opinion would be duly published in this medium.

Thank you very much in advance for your attention.

jm.vallesnavarro@gmail.com

President Obama, vostè permetria a Catalunya decidir el seu futur?

Catalunya, nacionalitat autònoma, exerceix l’autogovern dins l’Estat espanyol, d’acord amb la Constitució de 1978 i el nou Estatut d’Autonomia aprovat l’any 2006. Catalunya està presidida per Artur Mas i formada per Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

Catalunya té més de 7.500.000 d’habitants; des que es va iniciar el segle XXI s’ha produït un increment d’un milió de persones, fet que situa Catalunya, amb un creixement del 3,4 per mil, per sobre de la mitjana espanyola i europea. El creixement es correspon, pràcticament, amb el nombre d’estrangers que actualment viuen a Catalunya: prop d’un milió.

El Parlament català és un dels més antics d’Europa: els seus orígens es remunten a l’any 1283, quan el rei català Pere II el Gran va perdre el poder absolut, i va passar a necessitar també l’autorització dels estaments del clergat, la noblesa i els representants de les viles del país per aprovar les normes. Les Corts Catalanes, integrades pels tres estaments (militar, eclesiàstic i reial), es consideren un autèntic parlament medieval.

La història de Catalunya s’inicia prop de l’any 900, quan Guifré el Pelós es deslliga dels reis francs i dóna origen a la casa comtal de Barcelona.

Aquest any 2014 commemorem una derrota. Després de la mort del Carles II sense descendència, Felip V, de la dinastia borbònica, va ocupar el tron d’Espanya. El 1701 va jurar les Constitucions, però l’existència d’un altre pretendent, Carles d’Àustria, va desembocar en la guerra de Successió. Catalunya va prendre partit pels austriacistes, però el 1714 es va produir la caiguda de Barcelona i les ciutats que no van donar suport als Borbons van ser tractades durament.

Aquest any 2014, 300 després d’aquella derrota, intentem fer una consulta per saber l’opinió dels catalans i constatar fins a quin punt una majoria de nosaltres estem a favor o no de la independència. Si estem a favor o no de ser un estat propi i, per tant, aliè de l’estat espanyol. Catalunya vol preguntar i conèixer que en pensen els seus ciutadans, més enllà de les manifestacions pacífiques de milions de catalans que jan han sortit al carrer per fer públic el seu suport a l’esmentada consulta.

El president català Artur Mas li ha explicat al president espanyol Mariano Rajoy que la voluntat de la majoria dels partits polítics catalans es la d’endegar aquest procés, però, fins ara, la resposta obtinguda i força repetida ha estat la negació absoluta. Rajoy ha dit públicament que mentre ell sigui president, els catalans no durem a terme aquest referèndum. La seva posició és, per ara, inamovible.

El president català, conscient del suport de la majoria de partits polítics i també d’una gran majoria dels ciutadans de Catalunya, ha decidit finalment fixar una data per dur a terme la consulta: el 9 de novembre de 2014. El seu objectiu és realitzar-la de manera acordada amb el Govern espanyol a través del diàleg fins al darrer moment, però de no sortir-se’n, la consulta es realitzarà finalment a través de la convocatòria d’unes eleccions plebiscitàries.

Sense anar més lluny, aquest mateix any, el 18 de setembre es farà un referèndum per la independència d’Escòcia. David Cameron, president del Govern del Regne Unit, sí que permetrà als escocesos que facin una consulta per decidir si Escòcia esdevé o no un estat independent.

President Obama, ja sé que Catalunya li queda molt lluny i que no és un afer de la seva responsabilitat, però m’agradaria saber si permetria que Catalunya fes aquesta consulta. És important saber què en pensa la comunitat internacional sobre si la ciutadania, en aquest cas, la catalana, té dret en ple segle XXI a decidir a través d’una consulta quin hauria de ser el seu futur. I vostè no és un president d’un país petit, precisament. Per tant, la seva opinió interessa i molt.

Li facilito el meu correu electrònic per si es decideix a expressar el que pensa, opinió que posteriorment faríem pública a través d’aquest mitjà de comunicació. Gràcies per la seva atenció.

jm.vallesnavarro@gmail.com

 

Aquesta carta oberta, escrita per Josep Maria Vallès, es va publicar a El Món el 8 de setembre de 2014.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Wordpress Social Share Plugin powered by Ultimatelysocial