Entrevistes

Antoni Bassas: “Pels americans, l’euro és l’invent que no s’acaba d’entendre”

El periodista Antoni Bassas, a punt de cloure la seva experiència com a corresponsal de TV3 als EUA aquests darrers quatre anys, comparteix des de Washington amb la visió que tenen els americans sobre la crisi econòmica a Catalunya, les seves consequències i també sobre les solucions adoptades: “Les dosis d’austeritat estan matant el sud d’Europa”. Al català que vulgui obrir un negoci als EUA, Bassas recomana que hi arribi amb “una bona idea, un pla molt clar, ganes de pencar i un primer contacte”.

Com viuen els americans la crisi econòmica?
L’americà del carrer se sent tan perjudicat com nosaltres. N’hi ha que han perdut la casa i la feina, que no podran portar els seus fills a la universitat ni continuar un pla de pensions. La destrucció de classe mitjana és encara notable.

I quina percepció tenen de la crisi que pateix Catalunya?
Veuen que les dosis de cavall d’austeritat estan matant el sud d’Europa i acabaran per encomanar tot el continent amb el seu efecte depressiu. Pateixen per les seves exportacions a Europa, que ja han començat a caure. Pateixen per la debilitat militar del seu soci de referència. Vigilen l’esclat social. I alhora, somriuen per sota el nas amb els problemes d’una zona euro que els va fer molt de respecte quan es va crear.

Com es veu des dels EUA el paper de l’euro?
No s’entén que la crisi del deute sobirà afecti una moneda amb disset sobiranies diferents, i sense integració bancària ni fiscal. És l’invent que no s’acaba d’entendre.

Els horaris i les jornades laborals tendeixen a l’alça o a la baixa?
El que tendeix a la baixa són els sous. El 60% dels llocs de treball que es van destruir per la crisi eren de classe mitjana. El 60% dels llocs que s’han creat des de la crisi són de salaris baixos. O sigui que la gent necessita dues feines per tirar endavant. Conec una encarregada d’un establiment de menjar ràpid saludable que treballa els set dies a la setmana, “porque si no, no me alcanza“. A les grans empreses i a l’administració, a les cinc són fora, s’hi posen abans de les nou i paren mitja hora per dinar a mig dia, sovint davant l’ordinador.

Quin ha estat els darrer cas d’èxit que coneix de catalans que han fet les maletes per muntar un negoci a EUA?
N’hi ha molts, cada vegada més. Per dir alguns casos recents que conec: Pere Pallarès, psicòleg que té quatre centres de tractament de l’autisme a la zona de San Francisco, amb vora 80 treballadors. Pau Sabrià, fundador i CEO d’Olapic, gestor de fotografia online, a Nova York. I el pintor Santi Moix, també a Nova York. I la investigadora Alena Gros, al Centre Nacional de Recerca, a Washington. Tots han trobat aquí oportunitats i ambient de negoci que a Catalunya no han trobat.

Quin consell li donaria a un emprenedor català que vol obrir una empresa als Estats Units?
Al català que vulgui obrir un negoci, que vingui amb una bona idea, un pla molt clar, ganes de pencar i un primer contacte.

I a un jove universitari català?
I al que vingui a estudiar, que es deixi encomanar de l’esperit d’excel·lència i competència, i que penqui més hores que un rellotge.

I amb quins arguments l’animaria a no marxar i quedar-se a Catalunya?
Al que no marxi, estudiar aquí està bé si entén que el seu món no s’acaba ni a Barcelona, ni molt menys a Madrid. Que freqüenti ambients internacionals. Que llegeixi i viatgi. I anglès perfecte.

La reforma migratòria en la que treballen actualment senadors i congressistes dels dos grans partits, beneficiarà o perjudicarà als potencials treballadors qualificats catalans que vulguin accedir al mercat nord-americà?
Els americans també es fan aquesta pregunta, però la reforma farà entrar al mercat de treball, sobretot, persones sense qualificació professional que, en principi, no haurien de topar amb les aspiracions d’estrangers qualificats.

Per quins motius un americà inverteix a Catalunya?
Ho farà si hi veu un retorn. El clima és bo (no tindrà problemes per trobar gent que hi vulgui anar), la ciutat està ben connectada (amb el contratemps de l’escandalosa falta de vols directes al Prat, això sí) i tenim fama de creatius. Ajuda bastant la capitalitat mundial de la telefonia mòbil. Crea com una segona imatge de marca més enllà del turisme i les convencions. També valoren la nostra qualitat de vida.

Els americans estan al corrent del procés independentista català?
Es mouen entre l’interès i el recel. Interès perquè troben fascinant un moviment d’independència de classes mitjanes, en un país amb una capital mundialment admirada, i plenament democràtic. Recelen per què els estats no volen més estats (excepte quan els convé), no tenen clar que no quedi afeblit un soci relativament fiable en termes de seguretat i antiterrorisme com és Espanya, i no acaben de saber si això de Catalunya és un rampell insolidari a causa de la crisi econòmica. Però en parlen amb desimboltura i ja és, de manera imparable, tema de conversa.

Els nord-americans tenen el xip de pagar per informar-se?
Si la informació és útil i exclusiva, paguen.

Què ha estat el millor de viure i ser corresponsal durant aquest anys a Washington?
Venia de catorze anys de programa diari a la ràdio inoblidables, però necessitava trencar radicalment, canviar de paisatge, de notícies, de protagonistes. Per mi i els meus fills, l’experiència d’immergir-nos en una altra cultura ha estat trasformadora. Professionalment, trepitjar des del Despatx Oval de la Casa Blanca a les runes del terratrèmol d’Haití, i haver de reduir a una crònica d’un minut o minut i mig realitats complexes, vull pensar que m’haurà fet millor periodista.

Aquesta entrevista, realitzada per Josep Maria Vallès, es va publicar a Via Empresa el 27 de maig de 2013.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Wordpress Social Share Plugin powered by Ultimatelysocial