Entrevistes

Joan Rovira: “Podríem fer un museu dels col·leccionistes de Sant Cugat”

El santcugatenc Joan Rovira té més de 6.000 soldadets de plom de diferents èpoques i exèrcits. El més barat li ha costat uns 13 €. Estan a la vista i perfectament endreçats en vitrines repartides per les habitacions i passadissos del seu pis. I l’espai se li acaba… Ens diu que no sabria tenir aquestes col·leccions en capses: “No les gaudiria”. És una visita molt recomanable, s’ha de veure. Entre totes les figures també té, curiosament, un elefant que està ubicat al costat del rei Joan Carles I i que, en funció de la vista, apareix o desapareix…

Com va començar a col·lecionar soldadets de plom?
Va ser l’any 1971, i avui ja tinc 88 anys! De petit sempre m’havien agradat, i sempre els havia demanat als Reis… L’any 1935 li vaig dir al meu pare: “Els Reis no m’estimen, mai em porten els soldats que demano.” I aquell any me’n van portar 6. I aquests soldats els vaig conservar fins a l’any 1971, quan vaig venir a viure a Sant Cugat. Ells, però, es van quedar a Barcelona perquè els vaig regalar a un nen, i ara em sap greu, perquè avui tindrien una vitrina d’honor a la meva col·lecció. Just aquell any vaig començar aquesta afició a través d’uns fascicles que comprava al quiosc.

Quina és la procedència dels seus exèrcits?
En compro a Madrid, a Sant Sebastià, Girona, Burjassot, València, Barcelona… I molts els he trobat gairebé sense voler. Me’ls vaig trobant com qui no els busca… Un dia passejant per Sant Sebastià, per un carrer sota mateix de la catedral, vaig veure soldats de la guerra carlina en un aparador. Vaig entrar i els vaig comprar. També tenien un taller on sempre he anat comprant soldats.

Quin criteri segueix per adquirir noves peces?
Actualment estic subscrit a nou col·leccions diferents de França. I de cadascuna m’envien tres peces cada mes. A banda, en rebo unes 14 i 10 o 11 de dues col·leccions més. Estem parlant de 50 peces noves cada mes, 600 peces noves cada any, a banda de les que jo pugui anar trobant per aquí i per allà.

Amb tants soldats no hi ha qui s’avorreixi!
En absolut! Sempre descobreixo algun detall o algun element d’alguna peça que havia passat per alt. Faig consultes en llibres, aprenc coses noves de la història de les diferents col·leccions, faig els meus descobriments…

Quina és la seva batalla o col·lecció preferida?
La batalla de Sant Cugat, la qual me la van fer a l’establiment Art Girona. Un taller que vaig descobrir casualment mirant un reportatge que feien sobre el camí de Sant Jaume a la televisió… A l’endemà jo ja estava a Girona.

Expliqui’m la batalla.
El 12 d’octubre del 1808, un destacament de soldats francesos es va aturar a Sant Cugat procedent de Manresa i en direcció a Barcelona. Van ser sorpresos per la cavalleria espanyola i els van atacar mentre dinaven. Tot va començar a l’ermita de Sant Domènec, va continuar pel carrer de Sant Domènec i va acabar al cementiri de la plaça de Sant Pere, just on avui hi ha el mercat i aleshores hi havia una església.

Que farà amb les col·leccions quan vostè falti?
L’altre dia va venir l’alcaldessa, Mercè Conesa, a veure’m. Li vaig dir que m’agradaria cedir-ho a la ciutat de Sant Cugat i que la Batalla de Sant Cugat estigués ubicada en un lloc de pas, com el vestíbul de l’Ajuntament o al Claustró, perquè tothom ho pugui veure. És part de la història de Sant Cugat. A Sant Feliu de Guíxols hi ha un museu del joguet que és visitat per un munt de gent. Si ajuntem la resta del meu material i els dels diferents col·leccionistes que hi ha Sant Cugat també podríem fer un bon museu que seria molt visitat.

Coneix d’altres col·leccionistes?
Sí. Cada segon dijous de mes ens reunim a El Fornet del carrer de Francesc Moragas cinc col·leccionistes de Sant Cugat, sempre portem una peça i les comentem. Però estic segur que a la ciutat hi ha més col·leccionistes.

Entrevista realitzada per Josep Maria Vallès i publicada al TOT Sant Cugat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Wordpress Social Share Plugin powered by Ultimatelysocial