Compartim croissant amb Trini Escrihuela (1951) mentre xerrem al Casalet de Valldoreix. Fa balanç dels vint anys del Grup de Teatre Espiral, una entitat que va néixer a partir de la Coral L’Harmonia de Valldoreix. En aquest temps, hem estrenat una seixantena d’obres. El regal d’aniversari, com ella ens explica, és la representació d’El petit gran príncep el 10 d’abril, al Teatre-Auditori Sant Cugat. No us ho perdeu!
La Trini traspua encant, constància i treball.
Com sorgeix el Grup de Teatre Espiral de Valldoreix?
Sorgeix de la Coral l’Harmonia de Valldoreix, on jo cantava i canto. I diverses companyes, que coneixien la meva trajectòria teatral a Badalona, em van animar a fer un grup de teatre i… ja han passat vint anys.
Com recordes els inicis?
Amb molt de carinyo. Jo tot ho visc de manera molt romàntica, i m’estimo cadascuna de les persones que han passat pel grup. Tots són una mica com fillets meus.
Quantes persones hi han passat durant aquest temps?
Una seixantena. Actualment som uns 25.
Què esteu fent en aquest 25è aniversari d’Espiral?
Hem programat una reposició de diverses obres que ja hem representat. Vam començar el cap de setmana passat amb els muntatges La nina i L’home pacífic.
Què és millor d’Espiral?
Em sembla que és la filosofia. La nostra prioritat ha estat que la cultura estigui a l’abast de tothom. Aquest és un tema que sempre m’ha obsessionat. Si volem enriquir el nivell cultural, hem de col·laborar-hi.
Qui pot formar part del vostre grup de teatre?
Tothom que tingui la inquietud de comunicar, d’expressar, de buscar dins seu per donar vida a qualsevol personatge. Som instruments. Pensa que el grup, tal com diu el seu nom, és una espiral que encara no s’ha acabat.
Com han estat aquests vint anys?
Hi ha coses per millorar i aquesta és la meva preocupació, que la gent que s’incorpori i la gent que ja hi és no ens aturem. Anar creixent i millorant la seva tècnica teatral. Estic satisfeta del treball fet, sobretot en qualitat i en quantitat. Hem fet molt de teatre, moltes obres. Hem estrenat una seixantena d’obres en aquests vint anys, amb una mitjana de 2-3 obres anuals i això no és corrent.
El vostre públic és més que Fidel, oi?
La veritat és que sí. Tot i que quan comencem temporada sempre et preguntes qui vindrà, però sí, tenim una bona resposta. I la gent sempre en surt satisfeta. Sempre intentem fer teatre amb contingut, qüestionar-nos coses. I que ens ajudi a créixer, a banda de fer teatre, passar-ho bé.
Quin missatge t’agradaria donar?
Que la gent entri en aquesta aventura del teatre com a espectador i com a actor, perquè, tal com diu l’obra El verí del teatre, si entres en aquest món, és molt difícil sortir-ne. Et dóna l’oportunitat d’expressar tantíssimes coses i et sents tan identificat amb tants personatges i coneixes tants autors, que és una riquesa i, per tant, una pena que ens la deixem perdre.
El 10 d’abril trepitjareu l’escenari del Teatre-Auditori Sant Cugat per primera vegada…
És el millor regal d’aniversari que podíem tenir. És un regal i un repte. I amb l’obra El petit gran príncep encara més, perquè ja vam tenir la il·lusió d’estrenar-la el 1999. En aquell moment, va ser per a un públic adult i, en aquesta ocasió, serà la programació familiar.
Nervis? Por escènica?
L’escenari del Teatre-Auditori és immens. Nosaltres estem treballant en una capsa de sabates a Valldoreix, amb tot el carinyo del món, però també amb les limitacions de la sala. Ens fa respecte muntar al Teatre-Auditori, però un cop hi estiguem posats, ho disfrutarem.
Què estrenareu enguany per la Festa Major de Valldoreix?
Una comèdia de Baltasar Porcel. Va ser una sorpresa, perquè no sabia que tenia teatre d’humor. Serà un homenatge.
Aquesta entrevista, realitzada per Josep Maria Vallès, es va publicar al TOT Sant Cugat del 12 de febrer del 2010. Les fotografies les va fer Lluís Llebot.
