Opino

Josep M. Vallès: “Molta merda!!!”

Si parlem de teatre o de qualsevol activitat cultural que es representi damunt d’un escenari… jo, no puc ser objectiu, impossible. Els que em coneixeu, sabeu que gaudeixo com el que més amb les arts escèniques. Els pares ens portaven a la meva germana i a mi des de molt petitonets al teatre (sempre els hi estaré agraïts) i jo vaig fer el mateix amb els meus fills.

Dansa, teatre, música, òpera, circ, poesia, màgia… no tinc filtres ni límits. M’agrada tot. Però si em feu triar una branca del món de l’espectacle, optaria pel teatre. De fet, si ho penseu bé, la base de totes les arts escèniques és la interpretació, el teatre hi és present d’una manera o altra.

Sempre he pensat que es requereix molt ofici i valor per sortir a l’escenari cada dia a interpretar. Fer-ho en directe davant del públic, sense xarxa. Amb mal de cap, trist o refredat.

A Sant Cugat tenim molts escenaris on sovint es programa teatre: el Teatre Auditori Sant Cugat, el Teatre de Mira-sol, la Nau de Cultura de Valldoreix… o el Teatre La Unió Santcugatenca que espero que torni a aixecar ben aviat el teló. Per aquests escenaris són milers de dones, homes, nenes i nens els que han interpretat o interpretaran algun paper. Jo també espero fer-ho algun dia, és una de les meves assignatures pendents.

El 27 de març és el Dia Mundial del Teatre, un dia més per reconèixer totes aquelles persones que fan possible el teatre o el món de la interpretació, començant per les actrius i els actors, autors, directors, personal de sala, tècnics de so i llum, escenògrafs, maquillatge, vestuari, taquilla, administratius… Hi ha un munt de persones que són necessàries per fer possible un muntatge teatral!

Si us fixeu bé, en acabar molts espectacles, els mateixos protagonistes quan surten a saludar al públic, ens assenyalen on estan ubicats els tècnics de so o els tramoistes perquè els nostres aplaudiments siguin també per a tots ells. En acabar una funció, doncs, hauríem d’aplaudir molt més del que ho fem. Pense-m’hi. Un bon aplaudiment és el millor reconeixement a la feina ben feta en un teatre. El Dia Mundial del Teatre, de fet, són tots aquells dies que decidim anar-hi. Sigui teatre professional o amateur. Tots mereixen el nostre escalf i aplaudiment.

I parlant de teatre, voldria fer dues propostes formals meditades des de fa temps.
La primera és que la millor actriu del nostre país, filla de Sant Cugat, doni nom al Teatre-Auditori Sant Cugat i aquest esdevingui l’Emma Vilarasau Teatre. Seria un reconeixement més que merescut i justificat, i realitzat en vida, tal com s’han de fer els homenatges. El teatre li ha donat tot a l’Emma i nosaltres hauríem de donar-li el seu nom al Teatre-Auditori de Sant Cugat, equipament que el 2023 farà 30 anys, una bona data per fer-nos aquest regal.

La segona proposta, també aniria en aquesta mateixa línia. Tenim la Nau de Cultura de Valldoreix que d’entrada crec que el nom no fa justícia a la qualitat d’aquest equipament de l’EMD de Valldoreix. I posats a batejar-lo com a teatre… proposo que passi a ser el Teatre Trini Escrihuela de Valldoreix. La Trini, l’entranyable i humil directora teatral, també és mereixedora d’un homenatge com aquest.

Sempre que sento el nom d’Emma Vilarasau o Trini Escrihuela, ràpidament em ve al cap una paraula que identifico amb un espai màgic capaç de transmetre’ns en viu un munt d’emocions, de fer-nos riure i plorar, de mostrar-nos realitats diferents, d’explicar-nos històries que ens atrapen… Efectivament, la paraula que em ve el cap sempre és TEATRE.

Emma i Trini, Trini i Emma, gràcies per tant!

Josep Maria Vallès
Regidor de Junts per Sant Cugat

Article publicat a Cugat.cat

6 Comments

  • Dolors Rifà

    Perfecte, em semble supermerescut per les dues. Espero que aqueste proposta tingui el recolzament que es mereixen les dues

  • Isabel Valbuena Muñoz

    Buenos días: Totalmente de acuerdo con su artículo. Por supuesto, Trini se merece ese reconocimiento con holgura. Ella ha conseguido que fuéramos los representantes de tantos autores, dando vida a través de nuestras interpretaciones a todos esos personajes que nacieron de las palabras escritas. Gracias a ella el teatro en Valldoreix se perpetua. Desde los inicios de la única Espiral, a los diferentes grupos que a día de hoy conforman nuestro panorama teatral.

  • Maripaz Vilasalo

    Como antiguo miembro del teatro Espiral, estoy muy orgullosa de haber sido dirigida por Trini Escrihuela, y considero que esos homenajes serian una muy bonita forma de agradecerles tanto a Trini como a Emma, toda su dedicación al teatro.

    • JMValles

      Muchas gracias por tu aporación Mari Paz. Y felicidades por haber tenido el valor de subir al escenario.
      Josep M. Vallès

Respon a Maripaz Vilasalo Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Wordpress Social Share Plugin powered by Ultimatelysocial