Hi ha escenes a la vida que queden registrades al nostre imaginari per sempre més. Instants que son impossibles d’oblidar, vivències que senzillament desitgem que perdurin amb nosaltres.
Amb tu, Elena, en podria explicar uns quants d’aquests moments. Converses, balls, esmorzars, caminades, sopars… però em quedo amb el darrer que vam compartir. Va ser just el dia més bonic de l’any, aquell que està farcit de color, de cultura i de tradició. El dia que els catalans i catalanes sortim al carrer i ens regalem roses i llibres per amor.
Al migdia m’escapo cap a Barcelona, i et compro una rosa vermella.
Ho recordo com si fos ara mateix. La teva habitació de l’Hospital de Barcelona és plena de llum que entra per una gran finestra. Només feia uns minuts que havia plogut una pedregada, però els núvols ja marxen.
Estàs asseguda i davant teu una safata amb un bol encara mig ple de sopa de verdures. Et faig dos petons mentre t’acaricio l’espatlla. Et regalo la rosa i dibuixes un somriure al teu rostre, i em presentes la teva germana Maria que et fa companyia.
Et veig cansada, però també contenta i amb ganes d’enraonar una mica. Les verdures no te les mires massa. Ens expliques que en aquest hospital et tracten molt bé, que estàs a gust. Mentre t’escolto, observo que ja t’han regalat cinc o sis roses vermelles abans de la meva visita, estan totes en un gerro de vidre amb aigua. No em sorprèn. És Sant Jordi!
No soc conscient que aquesta serà la darrera vegada que passarem plegats. Ni se’m passa pel cap aquesta possibilitat! Us acompanyo només una estoneta, estàs a mig dinar i sempre he pensat que les visites hospitalàries han de ser breus. Marxo convençut que ens tornarem a veure, però ja no serà possible, cinc dies després vas tancar els ulls… i encara no m’ho crec.
Elena, has lluitat durant anys contra aquesta maleïda malaltia, sense deixar mai de banda les teves obligacions polítiques. Sempre treballant i mirant endavant amb energia, amb fortalesa, amb determinació i amb sentit de l’humor.
Una dona sincera, honesta, treballadora, compromesa amb Valldoreix. Una dona amb grans conviccions que generaves confiança. Generosa. Bona política, consellera i amiga.
Em sento molt afortunat d’haver coincidit amb tu en el camí de la vida aquests darrers anys, i d’haver teixit complicitats. Una part de tu sempre estarà amb nosaltres. No ho dubtis, Elena. T’hem conegut, t’hem estimat i sempre t’estimarem.
Josep Maria Vallès
