Josep Maria Rigau es va jubilar a finals de juliol després de 44 anys treballant a l’Ajuntament de Sant Cugat, els darrers 35 com a Secretari General. En aquest temps, ha estat la primera entrevista que concedeix. En ella ens explica la visió que té dels ajuntaments, del paper dels alcaldes i ens explica com ha viscut el procés polític de Catalunya els darrers temps. És una síntesi d’una entrevista molt extensa perquè el Sr. Rigau, com popularment se’l coneix, té molt per explicar sobre el Dret i també sobre Sant Cugat, una ciutat que ell va conèixer quan era poble i que se l’estima molt, especialment al Monestir.
En aquests 44 anys a l’Ajuntament ha donat fe de més de 54.000 decrets d’alcaldia.
He assistit a més de 700 plens municipals i a més de 2.000 juntes de govern i he supervisat més 8.000 informes jurídics, 10.000 certificats, 54.000 decrets d’alcaldia…
Ara ja no tan, però anys enrere els plens municipals eren maratonians.
Sí, hi havia molts plens i juntes de govern que havien acabat a quarts de quatre de la matinada. I recordo que hi havia un regidor, en Santi Guillen, que a les 12 de la nit demanava al Secretari que fes constar en acta que la sessió s’havia convocat per un dia i que, arribada la mitjanit, ja era un dia diferent i, per tant, no era legal. I sempre hi havia l’espasa de Dàmocles del Govern Civil que tot el que s’aprovava a partir de les 12 de la nit podia quedar anul·lat…
Ha estat molt feixuc seguir tantes hores de plens municipals.
Sí, feixuc, però també ha estat un aprenentatge. Per mi, l’organització política per excel·lència són els ajuntaments. Els proveïdors universals de serveis són els municipis. Tindran més o menys competències, però són els ajuntaments els que acompanyen i faciliten el camí dels ciutadans que necessiten resoldre temes burocràtics amb diferents administracions perquè tenim una visió de conjunt.
Entenc que la seva feina va augmentar proporcionalment amb el creixement de la població…
Totalment, els primers anys la documentació a revisar era menor. En arribar jo a l’Ajuntament l’any 1974 hi havia poc més de 21.000 habitants, i la plantilla municipal era molt minsa, crec que no érem més de 70 persones amb agents de la Policia Local inclosos. Pensa, a més, que a partir de la restauració de l’any 1979 els Ajuntaments van assumir més competències de les que tenien; aleshores l’Ajuntament de Sant Cugat estava sanejat i, fins i tot, tenia diners a termini… que es van destinar a crear serveis necessaris per a la ciutadania. Avui són 90.000 habitants i més de 600 treballadors municipals.
Què li sembla el model de la ciutat de Sant Cugat que tenim avui?
Recordo que amb la posada en funcionament dels Túnels de Vallvidrera, l’alcalde Joan Aymerich va tenir molt interès a evitar que Sant Cugat es convertís en una ciutat dormitori. Avui les esquerres diuen que és una ciutat cara de mantenir; el model de ciutat que es va dissenyar essencialment a partir de 1987 va ser molt criticat… però la millor resposta és la gent que en aquests anys ha triat Sant Cugat per viure-hi. Les dades diuen que aquesta ciutat és una de les més joves de l’Estat espanyol, i el nombre d’universitaris que hi viuen és molt elevat, etc.
Quin ha estat aquell tema que potser li ha comportat més hores de dedicació? La preservació de Torre Negra i els múltiples recursos dels propietaris, potser?
Torre Negra no ha estat el que m’ha portat més feina; a l’Ajuntament de Sant Cugat l’àmbit d’Urbanisme està molt dotat amb lletrats, arquitectes, etc. Sí que és un afer que he viscut als plens municipals, però està molt externalitzat. Jo diria que al Monestir de Sant Cugat li he dedicat moltes hores perquè no deixa de ser un tema permanent; un altre tema destacat va ser el conveni de distribució de competències entre l’Ajuntament de Sant Cugat i l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.
Vostè ha treballat amb vuit alcaldes de Sant Cugat. Quantes vegades els hi ha hagut de dir… “Això no es pot aprovar”?
Algunes vegades, però poques. Sempre hem intentat donar encaix jurídic a la voluntat política del govern.
Quina visió té de la figura dels alcaldes?
La funció d’alcalde crec que és la més complex que hi ha, però a la vegada la més noble i admirable; crec que és l’escola política per essència. La participació real es fa als municipis. Crec que una persona que hagi estat alcalde pot ser ministre, president del govern o el que vulgui. Si donem un cop d’ull a França, veuràs que no hi ha hagut cap primer ministre que prèviament no hagi estat alcalde.
En aquest temps ha fet algun advertiment seriós d’il·legalitat?
Sí, només una vegada. L’any 1980 quan van decidir que tota la plantilla municipal passes a ser funcionària, és a dir, que tothom passes a ser funcionari de carrera sense cap tipus de prova. Des del punt vista jurídic era molt groller. No era un tema opinable, era una il·legalitat manifesta i, per tant, no va prosperar.
El dret és una ciència exacte?
En absolut.
Per tant, la llei pot tenir moltes interpretacions…
Sí. Hi ha aspectes que són molts clars, però d’altres no. Hi ha moltes interpretacions. El que té de bo el dret administratiu és que ha de respectar l’interès particular, però sempre prima l’interès públic; Lògicament tu no et pots saltar la llei, però sí buscar interpretacions flexibles; en el 90% dels casos pots trobar una sortida.
Els alcaldes sempre volen respectar la llei, però que sigui ràpid. Però és clar, tot projecte necessita un procés… una licitació pública, un finançament, etc. És cert que els governs tenen uns compromisos electorals, però l’execució dels projectes necessiten uns tràmits administratius que comporten que sigui un procés lent. Per anar bé els mandats haurien de tenir una durada de 6 anys per evitar presses de darrera hora.
El procés polític que ha viscut Catalunya els darrers temps ha representat un problema afegit per la Secretaria General de l’Ajuntament?
Sí, i tant, m’ha portat molta feina. Jo he hagut de fer informes jurídics sobre totes les mocions que els grups polítics han presentat sobre aquest assumpte, i a tots els informes jo indicava que es corria el risc de derivar-se alguna responsabilitat, tot i estar legitimats per posicionar-se políticament. En aquest sentit, cal dir que hi havia sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que deien que els Ajuntaments amb llibertat d’expressió poden recolzar el que vulguin perquè no es tracta de cap acte executiu. Amb tot, la Fiscalia ens ha fet una persecució constant, amb advertiments de la delegació del govern, del Secretari d’Estat d’Administraciones Públiques… tot plegat molt desagradable.
Problemes més complicats s’han solucionat. Jo crec que el Dret està per servir a la societat, és una superestructura de la realitat social. El Dret és per ordenar la convivència i si arriba un moment donat que no serveix per a aquesta finalitat, doncs modifiquem el Dret. L´únic que es demana és votar i més democràcia que això no n’hi ha. I si surt que no com al Quebec, doncs surt que no. Només es demana opinar. El Dret és absolutament reformable.
Quin consell li donaria al seu successor al capdavant de la Secretaria General?
Cap, no m’atreviria a donar-li cap consell. Només dir-li que Sant Cugat és un municipi que enganxa. Jo només venia aquí per un parell d’anys i, al final, he estat 44.
Què trobarà a faltar?
Trobaré a faltar el Monestir de Sant Cugat, li tinc un afecte especial, i també la ciutat i la seva gent diversa i solidària. M’agradaria que se’m permeti ser santcugatenc, tot i no viure-hi, però conec més Sant Cugat que Barcelona. Des de la distància continuaré connectat amb Sant Cugat a través dels mitjans de comunicació locals. També trobaré a faltar els companys de l’Ajuntament; pensa que jo tinc dues famílies, la biològica i l’administrativa. De fet he passat més hores amb la família administrativa que amb la biològica. I també trobaré a faltar els intensos debats dels plens municipals perquè, tot i les hores que duren, he après moltes coses.
Entrevista realizada per Josep Maria Vallès, amb foto d’Artur Ribera i publicada al TOT Sant Cugat
