Entrevistes

José González (PSOE): “Amb Catalunya ho hem fet fatal, hem fracassat tots”

Vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar l’alcalde de La Haba, poble extremeny que està agermanat amb la ciutat de Sant Cugat el 27 de noviembre de 2017.

José González és alcalde de La Haba, un poble de 1.300 habitants de la província de Badajoz, que el noviembre del 2017 va venir a passar un cap de setmana a Sant Cugat per trobar-se amb jabeños (nascuts a La Haba) que viuen a la ciutat vallesana. En aquesta entrevista ens parla de l’agermanament entre La Haba i Sant Cugat del Vallès, del seu vincle personal amb Catalunya i també reflexiona sobre la situació política excepcional que viuen els catalans. L’alcalde extremeny fa autocrítica i expressa obertament la seva opinió de tot plegat. Un polític que es mulla sense massa embuts i que, amb certa vergonya, parla català.

Quantes vegades ha vingut a Sant Cugat?
(Riu). Jo tinc molta història vinculada amb Sant Cugat!

Descobrim-la, doncs.
Jo sóc enginyer de telecomunicacions i vaig venir a fer la carrera universitària a Barcelona. Com jo tenia 18 anys i la meva mare no em volia deixar sol per la capital doncs una bona amiga seva de Sant Cugat em va acollir a casa seva durant el primer any de carrera. La resta vaig estar a Barcelona. Vaig iniciar la meva carrera professional a Catalunya. Per tant, a Sant Cugat, a Barcelona i a Catalunya he vingut un munt de vegades. Vaig viure onze anys a Catalunya.

Per tant, fins i tot ha estat testimoni de l’evolució de Sant Cugat.
En 30 anys Sant Cugat ha fet un canvi espectacular. Jo recordo que on ara hi ha l’Ajuntament abans hi havia el camp de futbol municipal i un pavelló poliesportiu on aleshores anava a fer partits de bàsquet amb els meus amics de Sant Cugat. Com a ciutat ha crescut de manera increïble.

Una ciutat on entenc que se sent còmode?
Molt còmode. Jo a Catalunya em sento molt còmode; pensa que aquí he passat onze anys increïbles. L’època universitària la recordo amb molt d’afecte, ha estat una de les millors etapes de la meva vida; continuo conservant amics catalans. Em van acollir molt bé. El primer any de carrera, quan jo no entenia segons què ho preguntava sense cap problema. Catalunya és la meva segona casa, i sempre que tinc oportunitat venim cap aquí.

I a més a Sant Cugat hi ha una nombrosa població de jabeños….
A Sant Cugat potser hi ha més de 600 jabeños. És una comunitat de La Haba molt important de Sant Cugat. Cada vegada que passo per la zona de la plaça del Coll hi veig la petita Haba de Sant Cugat.

Què destacaria de Sant Cugat?
El que em continua agradant d’aquesta ciutat és que està pensada per viure-hi, un lloc molt tranquil amb molt bons serveis. Una ciutat cara, això si (riu), però on s’hi viu molt bé. Parlant amb els nostres amics de l’Ajuntament de Sant Cugat ens diuen que és una ciutat amb un alt índex de natalitat i una ciutat amb una població molt jove de mitjana. És una ciutat amb molta empenta i molt acollidora.

Va ser fàcil segellar l’agermanament entre Sant Cugat i La Haba?
(Riu) Va ser cosa d’un jabeño! Hi havia una persona molt important en aquesta història, el ja desaparegut Alfonso Guisado. Ell com a bon jabeño era tossut, tenaç i amb molt de coratge i va treballar molt per dur a terme aquest agermanament. Ell estava mot vinculat al PSC de Sant Cugat. El grup municipal socialista va presentar la proposta al ple municipal i es va aprovar per unanimitat. I nosaltres vam estar encantats d’agermanar-nos amb Sant Cugat. La idea inicial d’Alfonso Guisado va ser molt ben acollida i va prosperar amb el suport de molta gent, i jo sempre que puc reto homenatge a la seva memòria.

Coneix bé La Haba i Sant Cugat, quins punts en comú poden tenir dues poblacions tant diferents com aquestes?
La gent. Aquest no és un agermanament cultural, ni lingüístic ni d’orígens històrics coincidents. El que tenim en comú són aquelles persones que van venir aquí per forjar-se un futur millor, buscant oportunitats que nosaltres no teníem. I això ha creat un vincle molt fort perquè aquestes persones han estat acollides fantàsticament, se’ls hi va donar l’oportunitat, aquí els seus fills són catalans, però continuen tenint un vincle molt fort amb el seu municipi. Aquesta comunitat jabeña és el que ens uneix amb Sant Cugat.

També coincideix el calendari festiu. El més de març a Sant Cugat celebrem l’Aplec de Sant Medir i a La Haba les Fires.
Sí, vam venir a Sant Medir amb l’alcaldessa Mercè Conesa. Ens van convidar i vam venir a Collserola i ho vam conèixer. Aleshores vaig venir com tinent d’alcalde.

Quan porta d’alcalde de La Haba?
Des de l’any 2015. Abans de l’agermanament vam fer un viatge a Sant Cugat com si es tractes del que nosaltres diem una “bodilla” per conèixer una mica com era la nova (riu) i la cosa va anar bé, i vam signar el protocol de l’agermanament. Des d’aleshores hem vingut en altres ocasions… per la vostra Festa Major o també per la plantació de l’alzina al costat del Monestir de Sant Cugat.

Es presentarà a la reelecció a l’alcaldia de La Haba el 2019?
Sí, no crec que hi hagi cap inconvenient. Ara farem primàries locals. Abans del 16 de desembre presentarem una llista amb una nova executiva i espero que surti elegida. Si guanyem em presentaré a les municipals en representació del PSOE.

Ara governa amb majoria.
Sí. El PSOE portà governant La Haba des de l’any 1983. I justament aquest mandat que jo vaig encapçalar les eleccions ha estat el que hem aconseguit una majoria més amplia, dels 9 regidors, 7 som del PSOE i dos del PP.

A Sant Cugat el partit què governa des de 1987 ha estat Convergència i Unió, i darrerament PDeCat i Demòcrates. I des de fa unes setmanes hi havia un pacte de govern amb l’únic regidor del PSC.
Sí, estic al cas, amb el Pere Soler. Tot i que ara no sé com està el pacte.

El pacte s’ha suspès no per cap desacord entre aquests partits en l’àmbit local, sinó per la situació excepcional que està vivint Catalunya.
Imagino que hi hauran hagut tensions. Sant Cugat és una ciutat important de 90.000 habitants empadronats i nosaltres som un poblet de 1.300 on les persones importen molt. El component personal és molt important. Pensa que nosaltres els pressupostos municipals els hem aprovat per unanimitat. Al final si la gent veu que el que estàs fent és bo per la ciutat…. quin sentit té votar en contra o abstenir-se, no? És més, incorporem propostes del PP perquè al final es tracta de procurar que visquem una mica millor al poble. Amb el tema dels pactes segur que hi haurà molta polèmica després de les eleccions del 21 de desembre a Catalunya, però al final a les localitats hi haurà pactes entre partits independentistes i partits que no ho són perquè caldrà pensar en el municipi. I molta gent s’escandalitzarà perquè s’uneixin partits diferents, però té sentit en l’àmbit local perquè al final es tracta de millorar la vida de la gent.

Quina opinió té del procés polític que està vivint Catalunya?
Que tots ho hem fet fatal. Hem fracassat; la política ha fracassat d’una manera estrepitosa. Em fa molta llàstima tot el que ha passat perquè quan fas política aspires a administrar la cosa pública de manera que un cop pleguis ho deixis millor que com t’ho vas trobar. I ara, estem millor que abans? No. I si la societat catalana està dividida, si no som capaços que hi hagi diàleg entre Madrid i Barcelona, si han marxat empreses, si hi ha hagut una DUI que no s’hauria d’haver produït, si s’ha aplicat un article 155 de la Constitució que igual tampoc s’hauria d’haver aplicat… Hem fracassat com a polítics. Jo crec que s’haurien pogut fer les coses d’una altra manera i millor. Però també és veritat que tampoc toca ara mirar la llet vessada; el càntic ja s’ha trencat, i tampoc estem ara aquí per lamentar-nos. Ara cal tornar a construir relacions. Crec hi ha alternatives, es pot agafar la Constitució i fer modificacions i buscar un encaix perquè Catalunya se senti còmode en un model de país. Hi ha més solucions. Però no fer res no és una solució perquè el problema el tindrem igual. Una solució implica buscar un encaix que pugui tenir més o menys acceptació, que es busqui un model que través de la Constitució es pugui trobar una certa representativitat i els catalans puguin votar si volen ser independents o no i, a més, amb un referèndum legal. Alternatives n’hi ha moltes.

Quina seria la millor solució?
Personalment a mi m’agradaria que s’obrís una mica el meló de la Constitució, es busques un encaix competencial i financer en què Catalunya se senti còmode i que formi part d’Espanya. I et diré perquè… perquè no ens ha anat malament. Hem avançat en tots els àmbits en aquests darrers 40 anys, però també és cert que no podem ser immobilistes pel que fa a la Constitució; i si hi ha dos milions de persones que no estan contentes i cada cop són més, doncs s’haurà de donar una solució que, per mi, demana trobar un encaix.

Anys enrere van tombar l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya.
Estic convençut que si anys enrere hagués prosperat aquesta proposta de trobar un encaix… ara no hauríem arribat fins aquí. Sí, recordo que amb Zapatero els catalans vau aprovar el nou Estatut i després es van recórrer al Tribunal Constitucional i es van tombar articles que si estan a l’Estatut valencià o andalús, i això és un greuge comparatiu, i és perquè s’emprenyi i es reboti el personal. I la situació d’ara ve de tot plegat. Si l’Estatut hagués prosperat com es va aprovar no hauríem arribat a aquesta situació actual. També és cert que aquí en aquesta darrera legislatura hi ha hagut una fugida cap endavant que no s’hauria d’haver produït; el que va passar el 6 i 7 de setembre no va ser la millor manera d’assolir el que es pretenia. Però insisteixo, no és moment de mirar la llet vessada; mirem de construir de nou.

Com veu el boicot a productes catalans?
Com extremeny estic totalment en contra del boicot als productes catalans perquè això és tirar-nos un tret al peu. Moltes indústries de Catalunya es nodreixen de la matèria prima que tenim a Extremadura i boicotejar els productes catalans és boicotejar-nos els productes extremenys. Per tant, millor no entrar en aquesta qüestió perquè no beneficia a ningú.

Com convenceria els santcugatencs perquè visitin La Haba?
Si voleu naturalesa, si voleu un entorn natural tot i la séquia, i si voleu una terra on es menja fantàsticament visiteu La Haba i tot el seu entorn perquè realment us agradarà.

Entrevista realitzada per Josep Maria Vallès, amb foto de Lali Álvarez, i publicada al TOT Sant Cugat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Wordpress Social Share Plugin powered by Ultimatelysocial