Per quina raó serà que els circs tenen tant d’interès a venir a Sant Cugat? A veure… a veure… Serà potser perquè hi ha moltes famílies amb criatures? Serà potser perquè els espectadors santcugatencs sempre omplen les localitats dels circs? Serà perquè Sant Cugat està declarada Ciutat Amiga del Circ?
Entenc que els santcugatencs que van al circ són, d’entrada, amants de la cultura i de les arts escèniques, que valoren els espectacles que es fan en directe sense xarxa. El circ reuneix sota una mateixa carpa música, teatre, humor, risc, art… I si mai heu anat, us ho recomano.
A mi m’hi van portar els meus pares de petitet i jo continuo fent el mateix amb els meus fills i espero algun dia acompanyar també els meus néts. Perquè el circ, el món de l’espectacle i la cultura, no té edat. Està recomanat per a tots els públics, fins i tot per aquells que els hi molesta que un o dos cops l’any ens visitin artistes internacionals i muntin la seva carpa, la del Circ Raluy o la d’Il Circo Italiano durant uns dies.
Respecto totes les critiques, però no totes les entenc o comparteixo. La responsabilitat de l’Ajuntament de Sant Cugat és triple en aquest àmbit: programar circs de qualitat, decidir les ubicacions on es munten les carpes i aplicar les normatives municipals d’ús de la via pública. I així ho fa.
Durant molts anys les carpes s’han muntat al parc de Can Vernet, a prop del CAP Sant Cugat. I els darrers mesos s’han muntat al parc de l’Arboretum, darrere el Teatre-Auditori. Crec que repartir joc està bé, no sempre han de ser els mateixos els veïns perjudicats i els beneficiats. Tenim una ciutat viva amb una gran activitat social i cultural i això hauria de ser motiu d’orgull.
Aquest article, escrit per Josep Maria Vallès, es va publicar al TOT Sant Cugat el 29 de desembre de 2017.
