El santcugatenc Josep Canals és més que un galerista d’art. És una persona compromesa amb la seva ciutat, especialment amb el món de l‘art. Amb els artistes santcugatencs. Els coneix a tots, que no és poca cosa. I no m’equivoco si dic que la majoria li estan agraïts per la projecció que en Canals ha fet de tots ells.
El seu interès per l’art li arriba de petit, influenciat per l’Escola Catalana del Tapís. Llicenciat en Belles Arts, Josep Canals va ser primer docent i artista (pintor i escultor). Té obres exposades al Museu de Belles Arts de Granada, a la Fundació Fèlix Estrada Saladich o a la Diputació de Barcelona.
L’any 1973, ara fa més de quaranta anys, va suspendre la seva activitat artística i va obrir la galeria del carrer de la Creu, i l’any 1993 va deixar també la docència per dedicar-s’hi exclusivament a ser galerista. És el director de Canals Galeria d’Art, la sala d’art en actiu més antiga de Catalunya, de fora de Barcelona, i present a totes les xarxes socials.
Va crear l’eslògan “Sant Cugat, terra d’artistes” amb l’objectiu de cridar l’atenció, d’impulsar l’art local. L’any 1965 va promoure el concurs de Pintura ràpida Vila de Sant Cugat, l’any 1968 va fundar l’Escola de Belles Arts de Sant Cugat i l’any 1977 va impulsar la Biennal d’Art Jove Contemporani Català. Una Biennal que avui encara dirigeix i que ha donat a conèixer molts joves creadors catalans en moltes ciutats del nostre territori, i que ha passejat el nom de Sant Cugat per arreu des de fa ja 37 anys.
Vaig conèixer Josep Canals l’any 1991, ara fa 23 anys. Durant tot aquest temps l’he suportat un munt de vegades i de totes les maneres: presencialment a la redacció del TOT i del Diari o a la seva galeria, via FAX (quasi a diari fins fa uns anys), per telèfon (encara avui, i espero que per molts anys), correu electrònic, Facebook, Twitter… És insaciable i incombustible. És un autèntic corcó. Però Sant Cugat, o com a mínim l’art local, no seria el mateix sense ell, sense la seva experiència, sense la seva crítica constructiva, sense les seves reflexions (moltes d’elles publicades al Diari de Sant Cugat), i sense la seva tossuderia. A totes les ciutats els hi aniria bé tenir un Canals com el nostre.
Va nèixer i morirà provocant i parlant de Sant Cugat, segur. El nom de la nostra ciutat sempre el té a punt a la seva boca, l’utilitza molt sovint, forma part del seu vocabulari. En aquests més de quaranta anys les ha vist de tots colors, ha patit molt i alguns polítics, malauradament, no l’han sabut entendre i, encara menys, aprofitar.
Crec que la ciutat està, encara que sigui una mica, en deute amb ell. Sant Cugat és terra d’artistes, sí, però també és una mica terra d’en Josep Canals.
Aquest article, escrit per Josep Maria Vallès, es va publicar al TOT Sant Cugat
