Just acabem de passar l’equador del mandat polític 2019-2023. I podria aprofitar per fer un llistat d’actuacions desafortunades que el tripartit (ERC-PSC-CUP) ha dut a terme en aquests dos anys a Sant Cugat, però no em vull fer pesat. Sí que vull deixar constància de la causa que ha conduït al govern municipal a prendre decisions poc oportunes i, sobretot, executades o presentades quan no tocava: escolten molt poc a la ciutadania i als grups municipals de l’oposició.
Crec que és una obvietat, però, de vegades, cal recordar-ho… Els representants electes dels partits que no governem també volem i treballem per fer un Sant Cugat millor, i fem propostes constantment per abordar els reptes de la nostra ciutat. Haver governat o no amb anterioritat, no ens deslegitima per millorar Sant Cugat. De fet, és la nostra obligació. Per això ens ha triat la ciutadania. Mai farem una proposta per fastiguejar la ciutat, seria absurd.
El govern ha de governar, evidentment. Però per prendre les millors decisions, és indispensable escoltar a tothom: als tècnics municipals, a la ciutadania i als diferents sectors, i a l’oposició política. Intueixo que el dia a dia d’un govern format per tres forces polítiques tan diferents, no ha de ser una empresa gens fàcil; posar-se d’acord en segons quins temes deu ser, inclús, un gran desafiament. Fins i tot ho puc entendre. Però hi ha maneres de fer o mètodes que són elementals. De vegades, aplicant el sentit comú seria suficient.
Jo estic a pocs mesos de complir 30 anys exercint de periodista de proximitat en aquesta ciutat que a molts ens té el cor robat. Probablement tinc una mirada molt diferent i, fins i tot, m’atreviria a dir privilegiada de Sant Cugat.
En aquests dos anys que porto de regidor no he deixat mai d’aplicar els recursos del meu ofici. Entenc que ja forma part del meu ADN. Què feia abans de publicar una notícia? Anava al lloc dels fets, observava amb molta atenció tots els detalls, prenia notes i enraonava amb les persones afectades de la temàtica en qüestió. Analitzava el cas, contrastava totes les opinions i elaborava el reportatge des de la màxima objectivitat possible.
Doncs això és que continuo fent ara com a polític i això és el que seguiré fent mentre la ciutadania em faci confiança. Viure la ciutat? Sempre. Però, per damunt de tot, escoltar-la. La proximitat en política local, per a mi, és molt important. Imprescindible.
Una manera de fer política que fa només uns dies vaig explicar al president (i periodista) Carles Puigdemont a Waterloo en una visita on els meus fills també hi eren presents. I Puigdemont, amb fermesa i un somriure de complicitat als llavis, em va dir: Josep Maria, és just el que jo feia en iniciar-me en política local a Girona, aplicar el meu sentit periodístic, sempre ho he fet!
Consti que jo no aspiro a ser president de la Generalitat, en absolut. Però sí que aspiro a ser un representant proper a la ciutadania, que ajudi a apagar aquells focs més del dia a dia, però sense deixar de portar posades les llums llargues, pensant en un Sant Cugat millor en tots els àmbits que haurem de deixar a les noves generacions de santcugatencs i santcugatenques. Sant Cugat necessita un govern que escolti de veritat, amb mirada àmplia i de llarg recorregut. Un govern pròxim i ambiciós.
Josep Maria Vallès
Regidor de Junts per Sant Cugat
Article publicat a Cugat.Cat
