En nom de la família, us dono les gràcies més sinceres per totes les mostres de condol i suport que hem rebut d’ençà que la mama va tancar els ulls el matí de l’ 11 d’octubre. També a la parròquia de Sant Pere d’Octavià i, en especial, a l’amic Mn. Emili per la teva ajuda i les facilitats per dur a terme aquesta missa, aquest espai de reflexió, recordatori i pregària per la mama. Així mateix, el nostre agraïment a l’organista Hector per la teva participació i a la soprano i amiga Bea per regalar-nos, una vegada més, la teva exquisida veu.
La mama era una gran amant de la música.
Eres una dona guapa i bona, la dona més important de la nostra vida. Sempre amb un somriure reconfortant a punt, sempre pendent del seu home, de tu papa, i, especialment de nosaltres els fills, els teus xatorringos, la meva germaneta Rosa Maria i jo, a qui ens vas dedicar la teva vida. Tal qual. El teu objectiu a la vida era la nostra felicitat. El teu temps i el teu amor era per nosaltres. Si patíem, tu mama encara paties més, si érem feliços, tu encara ho eres més.
Ets i seràs el nostre àngel.
Fa un any i alguns mesos que estàveu en una residència a Barcelona, en residències diferents. Durant aquest temps, un dels nostres maldecaps va ser justament reunir-vos en una mateixa perquè estiguéssiu junts. Però no ho vam aconseguir. Tot i això, acceptàveu aquesta situació i, fins i tot, cada retrobament tenia per vosaltres una motivació molt especial.
Així, els papes festejaven tres tardes a la setmana. Eren cites molt puntuals i reclamades per ells. La Rosa Maria i jo ens ho repartíem, anàvem a buscar-los i seien en una terrassa. Abans, però, el petó del papa a la mama, acompanyat de la pregunta: “com et trobes Rosa?” I la resposta d’ella: “Estàs molt guapo avui!”
El que us deia… el festeig d’una gran parella!
Els diumenges a la tarda ens reuníem els quatre. Tu papa prens unes patates xips i una aigua i la mama una coca-cola zero o… de vegades, una cervesa sense alcohol, això sí, i un Bikini, i passàvem una estona junts. Una estona tranquil·la, que aprofitàvem també per fer videotrucades amb els vostres tres nets, el Ferran, la Maria i l’Albert compartint notícies, petons i rialles.
De vegades el papa et regalava un braçalet que havia guanyat al bingo de la residència, i a tu mama et feia molta il·lusió. Penseu que els meus pares van començar a festejar fa 70 anys, tota una vida!!
El darrer regal que li vas fer papa va ser una granota, un peluix que ja no es va separar de nosaltres quatre i que, juntament amb una rosa, sempre estarà amb tu mama.
Ahir diumenge, vam berenar els tres SENSE TU però amb TU. Jo em vaig menjar el teu bikini. Vam parlar de tu mama perquè sempre estaràs amb nosaltres, cada dia, fem el que fem, sempre hi ha un pensament per tu, perquè t’estimem i sempre t’estimarem.
Ara estàs a prop dels iaios Alberto i Maria, dels tiets Jaume i Rosa, i d‘una criatureta que va marxar prematurament. I els hi podràs explicar moltes coses de la nostra vida compartida, posa’ls al dia i fes-los una forta abraçada. Segur que estaran molt contents de saber de nosaltres. La Rosa Maria ha començat una nova feina i està molt il·lusionada, t’ho va poder explicar hores abans de la teva marxa. Tots estem bé.
I pel papa no pateixis! SI, et troba molt, molt, molt a faltar, però estem amb ell i el cuidem. Continuarem fent camí junts, i algun dia… ens retrobarem els quatre al cel i… compartirem un bikini i una cervesa sense alcohol.
MAMA , T’ESTIMEM MOLT.
Monestir de Sant Cugat
23 d’octubre de 2023
