Opino

Sumen i, si volen, ho faran

Jo mai abans havia format part del govern ni de l’oposició de l’Ajuntament de Sant Cugat, la meva ciutat. Això vol dir, entre altres coses, que no sóc responsable ni dels èxits ni dels errors del passat. Però sí estic d’acord en moltes de les decisions que des de l’any 1987 s’han pres durant els mandats dels alcaldes Joan Aymerich, Lluís Recoder, Mercè Conesa i Carmela Fortuny. Del mandat de l’alcaldessa Mireia Ingla no seria just que fes balanç quan només porta des del 15 de juny al capdavant de l’Ajuntament, tot i que… hi ha uns tics inicials de l’estil del seu govern que no comparteixo en absolut.

Aquest article, però, només pretén posar de manifest la meva percepció del govern de la ciutat que malauradament tenim, del govern que Sant Cugat no va votar ni triar. Senzillament perquè no es poden sumar els vots obtinguts per les tres forces que conformen la majoria del tripartit per justificar aquest govern. Les assemblees d’ERC, PSC i CUP representen els seus militants, però no representen els seus votants. Les assemblees van donar el vistiplau al pacte de govern, però als votants mai se’ls hi va preguntar. I aquí rau l’emprenyamenta avui de milers de santcugatencs i santcugatenques.

Recordo la nit electoral del 26 de maig com si fos ara. Vaig arribar al local de Junts per Sant Cugat i em vaig trobar un ambient de semieufòria continguda que es va mantenir fins a acabar el recompte electoral, instant que es va celebrar la victòria de més de 12.000 vots que ens atorgaven 9 regidors. De fet, ens vam quedar a 200 vots d’obtenir el 10è regidor! Pere… busqueu-me en alguna de les fotos que ens van fer els mitjans de comunicació celebrant els resultats i, molt probablement, no m’hi trobareu. La raó és obvia, i la vaig comentar a més d’un i una aquella mateixa nit: “Sumen i, si volen, ho faran”.

Sí, i ho van fer. La segona força, la tercera i la cinquena es van ajuntar per evitar que la força guanyadora, Junts per Sant Cugat, governi l’Ajuntament d’aquesta ciutat. Un dels seus principals arguments va ser la possibilitat clara i matemàtica d’acabar amb 32 anys de “govern convergent” a Sant Cugat. Sobre aquest gran argument, dos comentaris. Si durant 32 anys han governat els alcaldes i les alcaldesses Aymerich, Recoder, Conesa i Fortuny és senzillament perquè van guanyar i, si van guanyar, és perquè l’electorat lliurement, amb els seus vots, va decidir les victòries dels esmentats candidats i candidates.
I el segon comentari és que entre els 25 membres de la llista electoral de Junts per Sant Cugat hi havia un total de 19 independents, és a dir, el 76% som santcugatencs i santcugatenques que no militem en cap partit polític. Per tant, parlar de “convergents” amb tanta alegria no crec que estigui massa justificat.

Jo vaig acceptar el repte i el risc personal de formar part de la candidatura de Junts per Sant Cugat per quatre motius molt importants: perquè m’estimo la ciutat que ha vist néixer, créixer i formar-se als meus fills, perquè crec en el lideratge de Carmela Fortuny, perquè em fa molta il·lusió dedicar uns anys de la meva vida a treballar per Sant Cugat i perquè la llista transversal que la Carmela va triar per fer la nostra candidatura està integrada per persones molt compromeses en diferents àmbits d’aquesta ciutat.

Malauradament la democràcia permet que la llista guanyadora no governi si altres s’ajunten. Ja li va passar a Artur Mas en guanyar les seves primeres eleccions al Parlament de Catalunya; el tripartit va decidir que ell no fos el president.
I a Sant Cugat és el que ha passat… Era la tercera i darrera oportunitat que Mireia Ingla tenia de ser l’alcaldessa de Sant Cugat i va jugar les seves cartes. De fet la partida l’havia començat a jugar abans de la jornada electoral del 26 de maig. Un pacte com el tripartit de Sant Cugat no es fa en 10 dies si abans no existeix un consens previ dels seus representants més el suport de Sant Cugat en comú que, finalment, va desaparèixer del consistori santcugatenc.

Fem una mica de memòria… L’alcaldessa Mercè Conesa no es va cansar d’oferir un pacte de govern estable a ERC; la negativa va ser sempre la resposta de Mireia Ingla. Carmela Fortuny, dies abans de substituir Conesa al capdavant de l’alcaldia de Sant Cugat, va oferir un pacte de govern a ERC; la resposta d’Ingla va ser la mateixa: no. Abans de les eleccions municipals d’aquest 2019, Fortuny li va proposar a la portaveu d’ERC fer una candidatura conjunta a Sant Cugat, però la resposta també va ser una negativa. I un cop obtinguts els resultats electorals, Fortuny li va oferir un pacte de govern a ERC, la segona força política de la ciutat, i la resposta de Mireia Ingla ja la sap tothom. Va preferir pactar amb PSC i CUP.

Per tant, és evident que la prioritat de Junts per Sant Cugat ha estat governar amb ERC buscant la tan reclamada “unitat” per part de la societat civil, però la formació liderada per Mireia Ingla ha mirat cap a una altra banda. Recordo que el president Carles Puigdemont li va cedir a Oriol Junqueras encapçalar la llista de les eleccions europees i anar plegats, però el líder d’ERC també ho va rebutjar.

Carmela Fortuny i l’equip negociador de Junts per Sant Cugat, Joan Puigdomènech i Josep Lluís Lliberia, van mantenir diverses reunions amb Mireia Ingla i amb els seus representants, Ferran Villaseñor i Oriol Cisteró, per lligar un pacte de govern municipal que no prosperava… Finalment Fortuny es va citar amb el representant del PSC, Pere Soler, amb el vist i plau dels presos polítics Quim Forn, Josep Rull i Jordi Turull. L’objectiu era preservar l’alcaldia i el govern que podía garantir el model de ciutat que tenim, però… el tripartit ja estava cuinat. ERC ja havia triat els seus socis de govern.

Vam guanyar les eleccions a Sant Cugat i mereixíem governar Sant Cugat i aplicar un programa electoral amb més de 300 propostes concretes per garantir el model de la ciutat que estimem i entomant els reptes i problemes actuals que tenim amb l’objectiu de fer una ciutat millor. Ara, Junts per Sant Cugat treballem fent una oposició responsable, respectuosa i constructiva, però també fiscaladora. Treballem per revertir una situació anòmala i injusta, i ho farem amb la complicitat de milers de santcugatencs i santcugatenques que se senten estafats. Ho farem amb la cara ben alta, juntes i junts, escoltant tothom i aprenent. No sabem fer-ho d’altra manera.

 

Foto de Localpres

error

2 Comments

  • Jordi Avellaneds

    Josep Maria, aquesta situació no és anòmala. La nostra democràcia és així i es sap i s’assumeix. La llista més votada si no té majoria absoluta pot no manar. És anòma’l que ciudadanos no mani a la gene si va ser el partit més votat a les autonòmiques? No ho és. A sant cugat hi va haver insults i crits impropis de gent respectuosa.

    Toca fer oposició i respectar els acords dels altres agradin o no.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Wordpress Social Share Plugin powered by Ultimatelysocial