Surto del funeral del Tomàs i em costa de creure que ja no entrarà a la redacció del TOT Sant Cugat, amb bastó o sense, fent equilibris, deixant anar alguna de les seves bromes, fent petons a les companyes…
Sí, era gran, tenia 89 anys i la salut delicada, però quan parlaves amb ell era el de sempre; el mateix que vaig conèixer en entrar a treballar al TOT Sant Cugat el 1993. Vam compartir taula durant uns anys (la foto adjunta és molt il·lustrativa…).
Jo redactava notícies mentre ell, que tenia pluriocupació (pluriempleo), feia els seus escrits a mà (amb lletra jo diria a mig camí d’entre artista i metge) de la secció “Mirant enrere” i també arxivava les fotos que es feien dels diferents actes del cap de setmana. Darrere de cada imatge posava el número de la foto, el número de la seva carpeta corresponent i cubeta, i la temàtica i any de la instantània.
Encara avui, tot l’arxiu fotogràfic en paper està organitzat segons el criteri que en Tomàs va iniciar. Era meticulós, ho tenia tot molt endreçat: les fotos, els seus articles, els textos que preparava dels seus llibres… Tenia un munt de carpetes amb tota la seva documentació. No se li escapava res.
Cada mes em donava una nota que indicava el dia de la pròxima xerrada sobre diabetis que es feia a la Casa de Cultura perquè l’anunciéssim amb temps al TOT Sant Cugat; o de l’aplec de l’ermita de Sant Crist de Llaceres, de Sant Domènec…
I sempre amb sentit de l’humor i amb unes frases molt seves. Quan preguntaven pel Sr. Tomàs, tracte que no li agradava, ell sempre deia: “El Sr. dorm!”. Al matí en arribar a la redacció ens deia “Bon dia a tothom menys a un (o a una)…”. O quan presentava la Rosina, la seva dona, ell sempre deia: “És la meva germana!”.
Era entranyable, de veritat us ho dic. Sempre estava a punt si dubtaves sobre un fet, masia o qualsevol indret de Sant Cugat. O si li mostraves una foto antiga preguntant-li “Tomàs, aquesta foto de quin any és?”, ell deixava el que estava fent, s’apropava a la imatge, i rumiava mentre es passava la mà per la cara mig afaitada, tancava els ulls arrugant el nas… i deia, “sí home, això és a cal… i encara hi ha aquesta portalada…, això és de l’any…”. Per fer l’edició especial dels 30 anys del TOT Sant Cugat encara em va ajudar a escriure els peus de les fotos antigues de Sant Cugat.
Al TOT l’apreciàvem tots, es feia estimar.
Ha marxat un santcugatenc de soca-rel: membre actiu de la seva estimada Penya Regalèssia, premi Santcugatenc de l’Any com a membre de la Penya Regalèssia, President d’Honor de La Unió Santcugatenca, membre del Celler Cooperatiu, Fill Predilecte de la ciutat de Sant Cugat, pregoner de la Festa Major de Sant Cugat, autor de llibres sobre la memòria del poble de Sant Cugat, col·laborador històric del TOT Sant Cugat i del DIARI de Sant Cugat.
Però per damunt de tot, un home bo.
Aquest article realitzat per Josep Maria Vallès, amb foto d’Artur Ribera, es va publicar al TOT Sant Cugat
