La campanya “Implica’t” va ser iniciada pel Damià, la Montse i la Maria, la família de la Laia, una nena santcugatenca que va morir després de dos anys lluitant contra un càncer infantil. Aquesta entrevista, realitzada per Josep M. Vallès, es va publicar al TOT Sant Cugat el 15 de juny de 2015, amb una foto de la Maria i el Damià, germana i pare de la Laia, feta per Artur Ribera.
La campanya “Implica’t” va ser iniciada pel Damià, la Montse i la Maria, la família de la Laia, una nena santcugatenca d’onze anys que va morir el 22 de gener de 2015 després de dos anys lluitant contra el DIPG. Una campanya que fins al dia 8 de juliol busca recursos per ampliar la investigació científica i ajudar altres menuts que pateixen aquest tipus de càncer.
Damià Calvet reconeix i agraeix emocionat durant la conversa amb el TOT les mostres d’escalf d’amics, de les famílies i professors de l’escola Thau Sant Cugat i de totes aquelles persones que es van bolcar en la Laia durant la seva malaltia, així com de les persones que ara estan col·laborant en aquest projecte solidari.
En què consisteix exactament el glioma difús de tronc (DIPG)?
És una classe de càncer pediàtric de nens en desenvolupament. És un tumor que es localitza a la part més profunda i inaccessible del cervell i, a més, és difús; és a dir, les cèl·lules dolentes es barregen amb les bones. Com diuen els metges, és com si en un camp de gespa tiressis sorra: oi que és molt difícil treure la sorra d’un camp de gespa sense segar-la? Per tot plegat és un càncer temible, és un càncer que avui no té cap tractament específic i, fins fa poc, no s’investigava perquè no es podien obtenir biòpsies.
Què vau sentir en el moment que us van comunicar el diagnòstic de la Laia?
Una tristor immensa perquè saps que és una malaltia que no té curació i que, per tant, arribarà un moment en què perdràs el teu fill o la teva filla. L’esperança de vida se situa al voltant d’un any… La Laia va sobreviure 26 mesos. En molts casos estàs en mans de la ciència, però en aquest concret, més que mai perquè en funció de la velocitat de la investigació i la seva aplicació en pacients, tens més o menys esperances. Vam constatar que estàvem a les millors mans, amb els metges de l’Hospital Sant Joan de Déu, i alhora en mans de la ciència. Mentre la Laia va viure vam estar pendents de les seves necessitats i un cop ens va deixar, com que hi ha més nens i nenes que tenen el mateix diagnòstic, continuem lluitant perquè la ciència avanci. Tot plegat ho hem intentat viure amb la màxima normalitat possible; no ens vam quedar a casa per lamentar-nos… I fins al darrer cap de setmana vam anar amb ella a la muntanya tot i les dificultats.
Moment que comenceu la campanya “Implica’t” i supereu totes les previsions inicials…
Sí, un cop ella ens va deixar, ens vam bolcar en aquesta campanya. Vam demanar a l’Hospital Sant Joan de Déu quines màquines necessitaven i vam treballar per aportar el nostre granet de sorra a la investigació mèdica. I la campanya, que hem fet en positiu i sense voler fer cap llàstima, ha connectat molt i ha ajudat a difondre la gravetat d’aquesta malaltia i la necessitat de l’ajuda de tothom perquè la ciència avanci en favor dels nens i nenes i les seves famílies. Ara ja hem superat els 52.600 €, quan la xifra inicial que demanàvem era 33.000 €. Diners que serviran per comprar diferents màquines, assaigs clínics i altres, que l’Hospital Sant Joan de Déu necessita. L’objectiu de la campanya és il·limitat i continua oberta fins al dia 8 de juliol.
Quin és el significat del signe que feia la Laia amb dos dits i que s’ha convertit en un símbol?
Era un costum que la Laia tenia quan es feia fotos i que també tenen molts nens, i el vam convertir en habitual també a la família per acabar sent un símbol de lluita. I les xarxes socials s’han fet molt ressò d’aquest símbol a través de les fotos de moltes persones implicades. Us vull agrair el collage publicat al DIARI de Sant Cugat setmanes enrere d’un munt de fotos de gent fent aquest símbol.
Què diria la Laia si veiés el gran resultat d’aquesta campanya solidària?
N’estaria molt contenta perquè ella era molt solidària i pensava molt en els altres, en la família, en la germana, en els amics. Amb els diners de la seva guardiola ens comprava detallets, col·laborava en La Marató de TV3 i ens feia comprar el CD solidari del programa televisiu. La Laia hauria estat molt orgullosa de poder ajudar altres nens
