Entrevistes

Raül Romeva: “La República l’hem de construir entre tots, sense exclusions”

Vaig entrevistar al polític santcugatenc Raül Romeva quan estava privat de llibertat al centre penitenciari d’Estremera. L’entrevista la vaig fer via correu postal, una carta enviada per correu ordinari el 27 d’abril del 2018. La seva resposta, escrita a mà amb data 1 de maig, ens va arribar a la redacció del TOT Sant Cugat el 10 de maig.

Quantes vegades ha pensat que el que està vivint és un malson?
Sempre he estat molt conscient que el que estàvem fent, a més de legítim i necessari, també seria difícil, i en cap cas ràpid. Malauradament, la nostra presó era, està essent, necessària per tal que molta gent que fins ara no ha vist, entès o escoltat, finalment ho faci. Tot plegat forma part d’un trajecte complex, llarg, difícil, però també inevitable.

Com se sent privat de llibertat?
La presó no és mai agradable. Ni s’hi està bé, és clar. El pitjor és estar lluny de la teva gent (dona, infants), i que ells hagin de fer tantes i tantes hores de viatge per veure’m. Sobretot perquè, insisteixo, estem davant d’una vulneració flagrant dels nostres drets més fonamentals.

A banda de la seva família, quines són aquelles coses o rutines que més troba a faltar?
El dia a dia és molt diferent, és clar. A tothom qui m’escriu li recordo que “ens hem quedat sense veu, per tal que la vostra s’escolti més alta i clara”. El més difícil, per tant, és no poder “ser” un ciutadà normal, i no poder fer allò que feia en llibertat: estar amb gent, nedar, compartir estones amb persones amb qui comparteixes aficions i ambicions.

Un cop va acabar la seva etapa d’eurodiputat, la seva intenció era deixar la política… ara quina intenció té?
La situació va canviar molt, per a tothom, a partir del 2015. Les circumstàncies són les que són. De vegades les coses no van com estava previst, sinó com toca. Pel futur, és evident que, en les meves actuals circumstàncies, és molt difícil fer prediccions, però això és una cursa de fons, i jo tinc la mentalitat de fondista.

Què els diria a tots els santcugatencs i a la gent en general que dia a dia reclama la seva llibertat?
Que persisteixin, que nosaltres ens hem quedat sense veu, per tant que la vostra s’escolti més alta i clara. Ara més que mai és hora de resistir, amb mirada llarga i el cap alt, amb el verb serè i el cor obert i, sobretot, amb una actitud resilient i inclusiva. Ara, més que mai, tinguem la mà estesa a la diversitat d’orígens i visions. No li convé a ningú un país dividit en dos blocs. Demostrem que la República, a més de justa, ètica i solidària, és, sobretot, inclusiva.

Què li diria als que pensen que esteu on heu d’estar?
Que aquest projecte no va en contra de ningú. Que no hem comès cap delicte. Que organitzar un referèndum és la manera que tothom es pugui expressar. I que ningú s’ha de sentir exclòs d’enlloc. La República l’hem de construir entre tots, sense exclusions. I a més, és també una oportunitat per tal de modernitzar un Estat, l’espanyol, que cada dia mostra senyals de fragilitat democràtica.

I què li diria al president Rajoy si en tingués l’oportunitat?
Que per molt que s’amagui darrere les togues dels jutjats, per molt que cregui que tancar-nos a alguns a la presó o forçant d’altres a l’exili, no ho podrà fer amb dos milions de persones. És hora, ja, que assumeixi (ell i la resta de polítics espanyols) que estem davant un repte polític, i que la solució només pot venir de la política.

 

Aquesta entrevista, realitzada per Josep Maria Vallès, es va publicar al TOT Sant Cugat el 18 de maig del 2018

 

 

error

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Wordpress Social Share Plugin powered by Ultimatelysocial