Reflexions que vénen de matinada, quan deixes que el subconscient vagi allà on vol anar…
Estic bé, estic a casa amb un fill meu i la veritat és que la convivència és molt bona, ens respectem els nostres espais, i ens fem companyia quan ens cal. Tenim menjar, tenim internet, tenim quasi de tot, o sigui que podem dir que estem bé,
si no fos…
El meu fill gran està a La Floresta, s’ha pogut instal·lar a treballar des de casa i està acompanyat a totes hores per la seva gossa estimada, així que podem dir que ell també està bé,
si no fos…
Treballo des de casa, em vaig instal·lar l’ordinador i tot el necessari per poder seguir treballant, en la mesura del que sigui possible, pels meus clients i els meus projectes, o sigui que puc dir que estic bé,
si no fos…
La meva parella està a Barcelona, confinat a casa, amb els seus fills i intentant treballar i passar les hores com millor pot, així que ell també està bé,
si no fos…
Els pares estan bé, a casa, confinats, els germans ens anem tornant per portar-los allò que els hi calgui, tenen salut i encara conserven un bon humor exemplar per a tots nosaltres, o sigui que podem dir que ells també estan bé,
si no fos…
Els amics estan sans, de moment, tots tancats a casa i anem compartint estones, anècdotes, informacions, ens animem els uns als altres i riem o plorem si ens cal, o sigui que si, ells també estan tots bé,
si no fos…
A les 8 h sortim a la terrassa, és l’únic moment del dia en què veiem altres persones i ens unim en comunió per agrair la gran tasca que estan fent tots els homes i dones que segueixen treballant pel bé de tots nosaltres, així que podem dir que els veïns també estan bé,
si no fos…
Però és que just ahir ho vaig visualitzar, el moment en què algú dirà “Ei! Que ja podeu sortir! Hem matat al virus i ja ningú corre perill!” Aleshores, ens posarem les sabates (he de confessar que vaig tot el dia amb mitjons i sabatilles), agafarem les jaquetes i sortirem al carrer a cantar, ballar i abraçar-nos els uns als altres, agafaré la moto i aniré a abraçar a qui més vull abraçar, ens somriurem entre desconeguts, gaudirem dels petits detalls, de la cervesa freda en una terrassa, de les mans agafades passejant per davant del mar… i direm, ha estat dur i difícil i ens n’hem sortit, podem dir que hem guanyat la guerra,
si no fos…
Maria Vancells
Dissenyadora web i botigues on-line. Directora Amiaire Bcn
Aquest article ha estat publicat a amiaire
