Potser degut al meu tarannà extraordinàriament optimista, o potser perquè l’alternativa als meus pensaments serien simplement apocalíptics, he arribat a la conclusió que el coronavirus esdevindrà un gran avenç personal i col·lectiu per a la nostra societat.
Per descomptat que lamento enormement tot el patiment que aquest virus ha produït fins ara, i que ben segur seguirà fent en les setmanes vinents i potser fins i tot mesos.
Aquest patiment té l’exponent màxim en la pèrdua de vides humanes, però no podem oblidar els milers de catalans, molts d’ells santcugatencs, que molt probablement es quedaran sense feina en els dies vinents, esperem que només de forma temporal. Tampoc podem oblidar el sobreesforç, un cop més, que els hi estem demanant als autònoms, als funcionaris públics, als petits empresaris, botiguers, etc.
Però com sempre que hi ha un gran daltabaix, i aquest no pot negar ningú que ho és, la societat ara ja totalment globalitzada està fent un canvi de paradigma en molts àmbits. Dinàmiques que semblaven intocables ara són més que qüestionables. El teletreball s’ha implementat de forma massiva en una gran quantitat d’empreses i s’està demostrant que treballar des de casa no vol dir tenir el dia de festa ni molt menys com molts empresaris del segle passat es pensaven.
Moltes empreses han passat del segle XX al XXI en qüestió de dies. S’han hagut de modernitzar, d’adaptar i d’innovar. Molts tòpics s’han ensorrat com un castell de naips. I en un nivell més domèstic també es comencen a detectar canvis de mentalitat entre nosaltres.
Tant de bo arribi el dia en què siguem capaços de créixer i avançar com a societat sense que ens empaiti una guerra o un virus.
Joan Carles Galofré
Informàtic. Col·laborador d’esdeveniments solidaris
Aquest article ha estat publicítat al TOT Sant Cugat
