Articles del confinament

Un noucentisme digital en un nou ordre mundial

Des de fa 8 setmanes, cada dia, sigui dilluns, divendres o diumenge, començo el dia amb una videoconferència amb els companys i companyes de direcció política per fer balanç de la crisi de la Covid-19 i per marcar el missatge i l’estratègia d’acció política pels propers dies. Són reunions d’una hora, executives i on tothom comparteix la seva opinió. Reunions on cada dia tens una oportunitat per fer valdre la teva visió de la jugada amb la paraula, bons arguments i sobretot amb dades. Deia William Edwards Deming (l’estadista nord-americà peça clau del ressorgiment industrial japonès post-Segona Guerra Mundial), que sense dades no ets més que una altra persona amb una opinió. Avui el problema ja no és tenir dades sinó saber destriar les bones de les dolentes i sobretot saber-les relacionar perquè aportin valor. Les dades són el petroli del segle XXI i la matèria primera d’aquesta revolució digital que estem vivint.

Aquestes videoreunions de direcció del matí abans eren setmanals i presencials. Ara són diàries i telemàtiques. En canvi, el que sí que és una reunió constant i permanent és el grup de xat que està integrat pels mateixos membres. En la política d’avui estar en el xat adequat és tant o més important que pertànyer a una executiva electa d’un partit. Avui la política està substituint les reunions per xats; els argumentaris polítics per fils a Twitter; les pancartes per hashtags; les audiències pel nombre de seguidors a les xarxes; els spots televisius, per vídeos virals de WhatsApp. Podríem dir que avui la política ja no només es fa al carrer, a les fàbriques o al Parlament. Nous llocs i formes de fer política s’obren pas a una velocitat que a molts els agafarà amb el peu canviat. Ha hagut de venir la Covid-19 perquè alguns se n’adonessin. En aquest sentit, ara fa uns dies em feien una enquesta d’aquestes mig de broma, on es preguntava qui ha fet més per la transformació digital de la teva empresa o institució. Hi havia 3 opcions de resposta: tu, el teu director general o la Covid-19. No sé què en pensareu vosaltres, però en el meu cas, el Coronavirus ha aconseguit fins i tot que la tradicional partida de cartes setmanal a la botifarra amb el meu pare i els meus germans la fem telemàticament amb una App.

El món ja no tornarà a ser el mateix, ni pitjor ni millor, diferent. Hem entrat de cop en l’era digital. Tot ha canviat: la forma de treballar, la de consumir, fins i tot la de governar. Fa només dos anys, a propòsit de la investidura del president Puigdemont prohibida pel TC, alguns polítics unionistes ens deien que no es podia ser president per Skype, i que pretendre governar un país telemàticament era cosa de grillats. Deia Gandhi que “Primer t’ignoren, després se’n riuen, després t’ataquen i finalment guanyes“. Avui el Govern de Catalunya celebra amb normalitat Consells Executius telemàtics i, fins i tot, un Conseller ha pres possessió del seu càrrec telemàticament. I aquest cop ni el Gobierno, ni cap jutge o fiscal, ho ha impedit. Allò que ara fa dos anys estava prohibit i era constitutiu d’un delicte penal, ara ja no ho és. I sense que s’hagi hagut de modificar cap llei orgànica. A Espanya “el imperio de la ley” només s’aplica quan convé i sempre als dissidents amb “el imperio”. Avui amb una Espanya confinada a casa per frenar la Covid-19, les videoconferències i les eines de governança digital s’estan utilitzant per celebrar Consejos de Ministros, així com sessions i votacions telemàtiques al Congreso de los Diputados i tothom ho veu normal.  En definitiva, Espanya sempre arriba tard. Sobretot en drets i llibertats, però també en innovació tecnològica. I no podem deixar que ens arrossegui.

És per això que de la mateixa manera que ara fa 100 anys Catalunya va posar el seu granet de sorra en la història de la revolució industrial ara ho ha de fer també en aquesta revolució digital. Tenim una nova oportunitat per tornar-ho a fer. Llavors la Mancomunitat va ser un gran instrument per la modernització econòmica i social del país. Una escola, una biblioteca, una carretera i un telèfon a cada poble de Catalunya, deia el seu President Prat de la Riba. D’aquella etapa de la nostra història en diem el Noucentisme, un període modernitzador i catalanista reflectit en la literatura i l’art del moment, i que va influir decisivament en el desenvolupament científic i econòmic de principis de segle. Doncs bé, ara estem creant la Catalunya del segle XXI, un període que podríem definir com un “noucentisme digital”. Perquè no només estem proveint el país d’infraestructures digitals –com la xarxa de fibra òptica de la Generalitat o el nou supercomputador – sinó capacitant la ciutadania pel lideratge digital del demà.

En aquest sentit, el Govern de Catalunya fa dos anys que treballa i es prepara per a aquesta governança digital. El projecte de #RepúblicaDigital que estem tirant endavant, i que el Gobierno d’Espanya s’entesta a voler aturar, fins i tot via decret, és un accelerador de progrés i de drets i llibertats en un segle que serà digital i ciutadà. És un model de país que empodera a la ciutadania, que la capacita digitalment i li dóna eines per protegir-se dels abusos digitals que empreses i Estats com l’espanyol volen exercir sobre ella. Un país que funciona en xarxa (com Internet) i no pas centralitzant tota la presa de decisions. Un país més ben gestionat, més sostenible, més emprenedor, i sobretot, més democràtic. En definitiva, una nació digital en forma de República que no només governi PELS ciutadans sinó que també governi AMB els ciutadans.

Jordi Puigneró i Ferrer
Conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Wordpress Social Share Plugin powered by Ultimatelysocial