Articles del confinament

Una mestra, una dona especial, la meva mare

Té 92, quasi 93 anys, i ha preferit quedar-se a casa seva a Barcelona pel confinament.
Dona molt activa socialment al barri, ha hagut de deixar d’anar a veure malalts i portar la comunió a les residències i als veïns per la Covid-19.

Cada dia li truco un cop i no cal més perquè està ocupada i ben distreta.
Per mi és una mestra, una dona especial, és una ganga de mare.
S’organitza perfectament el dia. Ha sabut quedar-se a casa i confinar-se de manera excel·lent. Jo no les tenia totes que ho fes, perquè és molt belluguet.

Cada dia em dóna una lliçó de vida. És un exemple i jo em sento molt afortunada de tenir la mare que tinc. Cada dia em té un comentari nou:
Avui he après a fer trucades per WhatsApp; avui m’he rentat el cap jo mateixa, feia molts anys que no ho feia perquè sempre he anat a la perruqueria; avui m’ha trucat els pares del Jeremy des de Bèlgica; aAvui he escrit tres cartes a persones que estan soles; Tinc aquesta llista de coses que faré avui….
Cada dia fa moltes coses i sempre m’ho explica contenta.

En cap moment es queixa ni fa comentaris de preocupació. Està serena.
Cada dia veu la missa per la TV, resa el rosari. Truca a persones del barri per saber com estan. Camina per casa, mira el concurs Saber y Ganar. Dorm, menja bé. Sap cuidar-se i sap ser generosa. No demana res per a ella. Si pogués aniria al carrer a ajudar als altres.

Està al dia de les notícies, però es dosifica la informació de manera sàvia.
Avui ha rebut un WhatsApp d’un italià que fa 18 anys va acollir a casa seva mentre feia pràctiques professionals i que pregunta per ella i la fa feliç.
És una dona feliç i agraïda.

Jo també dono gràcies a Déu, per moltes coses, però sobretot per aquesta mare que m’ha donat, per aquesta gran mestra, que encara avui i cada dia, em dóna una gran lliçó de vida.

Ella i molts de la seva generació, la que va patir la Guerra Civil, la que ha fet de la religió la seva essència de viure, estan vivint de manera serena i amb esperança aquesta etapa i són necessaris perquè són un exemple.

Espero que aquesta epidèmia passi aviat i que no malmeti la vida de molta gent. Perquè tothom és important i té un paper a la vida, independentment de l’edat que tingui si saps viure de manera generosa i servicial, com ho fa ella.

Montse Moral

6 Comments

  • Joan Subirà Virgili

    D’allà on n’ hi ha SÍ que en raja, o com dirien els castellans ” De tal palo tal astilla”. Per molts anys en pugueu gaudir amdues.

  • Mn. Joan Obach

    Conec perfectament aquest “belluguet” de persona, i també dono gràcies a Déu que m’hagi permès de compartir un petit trosset de la seva vida.
    Sé que tot i la seva hiperactivitat és una persona altament responsable i sap suplir perfectament el seu confinament amb una dedicació constant als altres des de la distància.
    Que Déu et continuï beneint!
    I gràcies, Montse, per aquest bonic testimoni de filla cap a la seva mare. Que aviat ens poguem retrobar per anar a dinar junts!

  • Otília Defis

    Atès que tinc el goig d’ haver
    pogut relacionar- m’ hi en diferents àmbits i situacions, puc confirmar que el retrat que fa la Montse de la seva mare no té, ni una mica, de subjecivisme: presenta una imatge perfectament compatible amb la seva seriositat personal i amb la serenor i la categoria d’ una filla , també, amb actituds admirables i modèliques en el món que habitualment ens envolta

    • Teresa Gimenez

      Gràcies Montse per donar aquest homenatge als teva mare, s’ho mereix molt veritablement. Testimoni de Crist i d’Església a més de bellíssima persona amb tothom qui és troba en les seves bellugadisses amunt i avall amb el seu acompanyant: el carro, lloc secret on hi hi han amagades les delicadeses per a tots. Gràcies Empar!

  • Mercè Guardià

    Que contenta he estat de poder llegir aquesta gran lliçó filial de la Montse fent un retrat perfecte de qui és l’Empar.
    He tingut el goig de compartir amb ella més de 15 anys de “ministeri”de catequistes. Una joia de sabiduría, entrega i alegria. Fa dos anys quan vaig patir un atropellament venia a fer-me companyia i portar-me la comunió. Què maca!!!!!
    Vàrem gaudir de la festa dels seus 90 anys i, la setmana passada, em va trucar per saber com estàvem.
    Sempre l’estimaré i li estaré agraïda.

  • Teresa Gimenez

    Gràcies Montse per publicar això sobre la teva mare. Tal qual es com és ella. Dona testimoni de Crist, deixeble i transmisora de l’esperit evangèlic. Afortunats tots els que la tractem. Una abraçada a totes dues que es pugui fer físicament aviat

Respon a Otília Defis Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Wordpress Social Share Plugin powered by Ultimatelysocial