La Yolanda té 43 anys, està soltera i no té fills. No treballa i dorm cada nit a la porta giratòria d’entrada a l’Ajuntament de Sant Cugat des del 23 de juliol d’aquest any perquè no té on viure. Durant el dia la podem veure despullada al carrer rodejada de cartells reivindicatius. La seva protesta la va començar fa un any.
Sempre has viscut a Sant Cugat?
No, però fa anys que visc a Sant Cugat.
Quants anys fa que hi vius?
Sobre l’any 2006 jo vivia a Valldoreix on vaig ser-hi un temps. Després, amb l’arribada de la crisi, vaig venir a viure a Sant Cugat. Vaig estar de lloguer a un pis d’au senyora, i després en tenir parella vaig anar a viure amb ell.
I quan vas deixar de tenir parella, a on vas anar a viure?
Vaig anar a viure al carrer, això va ser l’any passat. Com passa a moltes parelles, vam tenir diferències, i vaig marxar. Però en el meu cas vaig anar a viure al carrer. Durant un temps si vaig tornar a casa la meva exparella a l’espera que Serveis Socials de l’Ajuntament em dónes alguna solució, però no hi havia manera. Jo m’hi presentava sovint, cada dia, fins que els vaig advertir que la meva única sortida era anar a viure al carrer. I des del 23 de juliol que estic dormint al carrer, davant l’Ajuntament de Sant Cugat.
Entenc que no treballes perquè et veiem durant moltes hores del dia davant l’Ajuntament o per la rambla del Celler o davant el Monestir. I abans de la protesta, quina era la teva feina?
No, no treballo. Abans feia d’administrativa. Però jo sóc epilèptica i em van dir que no podia estar més d’una hora davant d’un ordinador, però, és clar, això m’ho van dir després d’una pila d’anys! I això m’ha repercutit negativament, i m’ha comportat problemes.
I avui de què vius?
Cobro la renda garantida. Però el que guanyem avui no és suficient per fer front a les despeses que tenim.
Fins quan creus que pots aguantar dormint al carrer? Ho dic perquè un dia d’aquests arribarà el fred.
Doncs aniré a dormir a la comissaria de la Policia Local de Sant Cugat, és un espai públic i no m’ho podran negar. Aquesta és l’única opció que em passa pel cap.
Et sents còmode fent aquesta protesta despullada?
Tant com sentir-me còmode… no perquè no estem acostumats a anar sense roba. Però em sento bé perquè hi ha molta gent que se solidaritza amb la meva situació i em recolza, i això em fa sentir gran. S’ha de tenir valor per viure despullada al carrer, a la vista de tothom.
Imagina’t que tota persona que no trobi un pis per viure-hi o que tingui un problema semblant, decideixi despullar-se i viure al carrer…. Com ho veuries?
Que cadascú faci el que vulgui amb la seva vida. Jo no ho trobaria malament. Mira, podríem ser més!
Estàs fent una crida a manifestar-se en pilotes al carrer?
No. Crec que la gent no ha d’arribar a aquest extrem de despullar-se i viure al carrer, però si pressionar una mica als que ara governen l’Ajuntament de Sant Cugat perquè això ja ha arribat molt lluny.
Et refereixes als preus de l’habitatge?
Sí, els sous no han crescut com els preus dels pisos. I això no és un només un problema de la ciutat de Sant Cugat, això està passant a molts llocs. En el cas concret de Sant Cugat, crec que els pisos de lloguer social de Promusa haurien de tenir unes condicions més favorables per acollir persones amb problemes econòmics i no fer una exclusió social. Els pisos de protecció social han de ser per les persones que realment els necessitin.
Et trobes amb gent que et manifesta el seu desacord amb el teu tipus de protesta?
Si, i tant. Però crec que aquesta gent té molt poca empatia. El que haurien de pensar és el motiu, la raó per la qual protesto així. S’haurien de posar a la meva pell abans de jutjar-me directament i menysprear-me.
T’he vist darrerament en un acte de presentació d’un cicle de xerrades o també en un debat sobre les conseqüències del canvi climàtic.
Sí, això no té res a veure amb la meva protesta, hi vaig com una santcugatenca més, vaig vestida. Vaig anar a la presentació del cicle “Enraonar” a Can Quitèria, on jo creia que em trobaria filòsofs i resulta que estava l’alcaldessa; ella sobrava en aquest acte on va aprofitar per fer política. Jo en cap moment vaig anar amb el pensament de dir ni de fer res. Hi ha d’haver un espai per a cada cosa.
Has tingut oportunitat de parlar amb l’alcaldessa de Sant Cugat?
No! Sempre surt corrents. El mateix dia del ple de setembre, com va sobrar temps abans de les intervencions del públic vaig pensar que tindria oportunitat de parlar amb ella, però va sortir corrents. Jo sóc anti política, però la persona que ostenta un càrrec crec que hauria de ser més responsable. Mira, l’alcaldessa que hi havia l’any passat la vaig enviar a fer punyetes, però quan em veia venia a parlar amb mi. I aquest any també ho ha fet, parla amb mi quan em veu, i no com l’actual que s’amaga i marxa corrents. Els polítics han de donar la cara.
A quina hora et poses a dormir?
Depèn, però normalment a quarts de deu de la nit. Com et pots imaginar posar-te a dormir a carrer no és gaire fácil. Pensa que al carrer hi ha més ambient o soroll si l’endemà és un dia festiu i, aleshores, aquella nit m’adormo més tard.
I al matí com et lleves, et poses el despertador?
No. Principalment em desperta la Policia Local (riu). I, de vegades, de molt males maneres. Crec que haurien de ser més professionals i tenir un comportament més correcte. Les coses es poden dir de moltes maneres.
Com segueixes l’actualitat del que passa a Sant Cugat, com t’informes?
Tinc telèfon mòbil, però és dels antics, no tinc internet. Com m’informo de les activitats? Doncs principalment, al vestíbul de l’Ajuntament de Sant Cugat hi ha fulletons i programacions de diverses activitats que es fan a la ciutat. També m’informo a la biblioteca. I el que faig, com tothom, és mirar les activitats que considero que poden ser interessants.
Durant aquesta entrevista, realitzada per Josep Maria Vallès, que es va fer al carrer el 27 de setembre de 2019, la Yolanda va estar vestida en tot moment.
