Articles del confinament

Amics perennes

Una de les coses que més em plauen: trobar-me amb amics (antics de sempre i nous de no tan sempre), i xerrar d’allò que ens ve de gust o que trobem interessant. És segur que, com que ens coneixem, tenim corda per estona.

Però les circumstàncies són les que són. No accedim al carrer amb l’assiduïtat habitual, no veiem gairebé ningú. Ens adaptem, cap problema. A casa tenim el telèfon i, no ho oblidem, tenim els llibres. Per a mi, els llibres són un tresor. N’hi ha que em proporcionen un plaer gairebé sorprenent; hi ha els que trobo interessants i repeteixo de tant en tant; i aquells altres, que vaig llegir fa temps i que recordo i enyoro pel seu interès o la seva bellesa; sense oblidar-ne d’altres més curiosos, que em costen de llegir però que sé que, quan els hauré acabat, m’hauran proporcionat una gran satisfacció.

Quan la vida se’t presenta generosa i t’ofereix prou temps per gaudir-ne, ni que sigui enmig d’una situació insòlita i greu com la present, tenir companys de camí que aporten curiositat, recerca, informació, paisatge, inquietud, és un regal que no té preu.

Espero amb delit tornar a les passejades, als cafès amb llet, a les xerrades sense massa importància, o al goig de trobar gent que aprecio sincerament.
Però abans i ara, i espero que després, els llibres ens esperen fidelment.
Gràcies, amics!

Montserrat Obiols
Mestra i traductora.
Filla Predilecta de Sant Cugat

Josep M. Vallès: La foto que il·lustra aquest article va ser realitzada durant la festa popular del 45è aniversari de l’escola d’idiomes Sprint que vaig tenir el plaer d’organitzar a la plaça dels Quatre Cantons el 21 d’abril del 2018

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Wordpress Social Share Plugin powered by Ultimatelysocial