Articles del confinament

Com finar en el confinament

En el meu cas el confinament ha estat una versió aguditzada de la vida que acostumo a fer, que es basa en l’escriptura, la concentració i la lectura. I aquestes activitats exigeixen moltes hores de dedicació. Per tant, en aquest sentit no he enyorat gaire el món exterior. Em considero un hikikomori a temps parcial. Sí que he trobat a faltar el fet de caminar per la muntanya, perquè també acostumo a escriure enmig del bosc. Per la resta ho porto bé i he aprofitat per resseguir la biblioteca i posar-me al dia de conceptes que ja tenia una mica rovellats, sobretot qüestions filosòfiques vinculades a determinats autors. He tingut la sort que en començar el tancament acabava d’escriure un nou assaig i el fet de revisar-lo, ampliar-lo i corregir-lo m’ha tingut ocupat moltes hores.

Tanmateix, no podem oblidar que el que estem vivint és una tragèdia pel nombre de morts i per les conseqüències econòmiques i socials que tindrà. Una crisi que s’emmarca dins del context de crisis recurrents que estem vivint i que no s’aturarà fins que no es canviï de dalt a baix el model econòmic actual. Un virus és un agent que amb els mínims elements sempre s’aprofita de les estructures febles. I el món, avui dia, viu enmig d’aquesta feblesa. Fins que nosaltres no siguem vírics i aturem els engranatges del sistema això no canviarà. Al contrari dels qui veuen oportunitats per a un món millor, jo no albiro perspectives de canvi si seguim en aquesta línia. La crisi del 2008 ja ens va mostrar la senda, i la resposta va ser incidir en els mateixos errors en el moment en què es va produir una lleugera recuperació. Encara hi ha moltes persones que no s’han recuperat d’aquella crisi i ja n’hem caigut en una altra. La crisi a partir d’ara serà recurrent. No oblidem, d’altra banda, que l’etimologia de confinar ens remet a tancar i a separar terrenys mitjançant límits. Aquest és el context que justament estem vivint. D’una banda, el tancament i l’afebliment de la dimensió col·lectiva; i de l’altra la privatització, el control, la segmentació i la divisió. Un confinat és un condemnat, d’acord amb la terminologia penal. Aquest és l’àmbit en què vivim.

Lluís Calvo
Poeta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Wordpress Social Share Plugin powered by Ultimatelysocial