En el meu cas el confinament ha estat una versió aguditzada de la vida que acostumo a fer, que es basa en l’escriptura, la concentració i la lectura. I aquestes activitats exigeixen moltes hores de dedicació. Per tant, en aquest sentit no he enyorat gaire el món exterior. Em considero un hikikomori a temps parcial. Sí que he trobat a faltar el fet de caminar per la muntanya, perquè també acostumo a escriure enmig del bosc. Per la resta ho porto bé i he aprofitat per resseguir la biblioteca i posar-me al dia de conceptes que ja tenia una mica rovellats, sobretot qüestions filosòfiques vinculades a determinats autors. He tingut la sort que en començar el tancament acabava d’escriure un nou assaig i el fet de revisar-lo, ampliar-lo i corregir-lo m’ha tingut ocupat moltes hores.
Tanmateix, no podem oblidar que el que estem vivint és una tragèdia pel nombre de morts i per les conseqüències econòmiques i socials que tindrà. Una crisi que s’emmarca dins del context de crisis recurrents que estem vivint i que no s’aturarà fins que no es canviï de dalt a baix el model econòmic actual. Un virus és un agent que amb els mínims elements sempre s’aprofita de les estructures febles. I el món, avui dia, viu enmig d’aquesta feblesa. Fins que nosaltres no siguem vírics i aturem els engranatges del sistema això no canviarà. Al contrari dels qui veuen oportunitats per a un món millor, jo no albiro perspectives de canvi si seguim en aquesta línia. La crisi del 2008 ja ens va mostrar la senda, i la resposta va ser incidir en els mateixos errors en el moment en què es va produir una lleugera recuperació. Encara hi ha moltes persones que no s’han recuperat d’aquella crisi i ja n’hem caigut en una altra. La crisi a partir d’ara serà recurrent. No oblidem, d’altra banda, que l’etimologia de confinar ens remet a tancar i a separar terrenys mitjançant límits. Aquest és el context que justament estem vivint. D’una banda, el tancament i l’afebliment de la dimensió col·lectiva; i de l’altra la privatització, el control, la segmentació i la divisió. Un confinat és un condemnat, d’acord amb la terminologia penal. Aquest és l’àmbit en què vivim.
Lluís Calvo
Poeta
