Articles del confinament

Dodós amb mascareta

Imaginem la Covid-19 al segle XVII i al mig de l’oceà Índic, atacant uns simpàtics ocells no voladors. I relacionem aquesta imatge amb la supèrbia humana. Perquè al marge de la nostra salut i vida quotidiana, la pandèmia que ens ataca ha afectat també a la falta d’humilitat endèmica de la nostra espècie.

Ha fallat la humilitat dels governants. És evident que no saben on van, i fins i tot comprensible: ¿com han de saber què han de fer en una situació inèdita? Una altra cosa és que no admetin que no saben on van, o que menteixin, o que es moguin per interessos electoralistes. I això va tant pels de dretes com pels d’esquerres, tant pels d’aquí com pels d’allà.

Ha fallat la humilitat de la comunitat internacional. Fem negocis a milers de quilòmetres, embrutem el cel amb avions i els oceans amb illes de plàstic. Amb una mica d’humilitat, s’hauria treballat conjuntament: sense ocultar informació i buscant solucions conjuntes. Tocarà replantejar la funció de les institucions que defensen la salut i la pau mundial, que han servit de ben poc en aquesta crisi. Per postres, ara sabem que els especialistes havien avisat de la possibilitat de la pandèmia.

I ha fallat la nostra humilitat. Tan donats a la tecnologia com som, tant que ens lluïm a les xarxes socials, i no hem sigut capaços d’organitzar-nos. Fins i tot fèiem córrer memes divertidíssims mentre els tocava als xinesos o als italians. ¿O no? Aplaudim els hospitals a les vuit, sí, però també sabem de veïns que insulten els metges que viuen al seu edifici.

No hem tingut prou vista per controlar un virus, l’atac del qual vam televisar repetidament abans que arribés a casa nostra. Ens ha faltat humilitat per reconèixer les nostres limitacions, i sentit comú per comprendre que només som una espècie més en la cadena de la vida.

Fa pensar en els dodós, aquells simpàtics ocells no voladors, originaris de l’illa Maurici. A falta de depredadors que els ataquessin, satisfets, van deixar de desenvolupar el seu sistema muscular per al vol. ¿Per a què, oi? Quan l’home va arribar a l’illa Maurici, els dodós van pagar cara la seva falta d’humilitat, i només un segle després estaven extingits. ¿Encara no veieu la relació entre els dodós i l’actitud humana respecte a la Covid-19? Provem amb un apunt etimològic: el nom d’aquests pobres ocells prové del portuguès “doudo”, forma arcaica de “doido”, que volia dir, simplement, “estúpid”, per la facilitat amb què es deixaven caçar. Doncs això.

Jordi Van Campen
Escriptor i director de l’escola d’idiomes Sprint

 

Foto: Isabella López

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Wordpress Social Share Plugin powered by Ultimatelysocial