Fa gairebé un mes que estem valorant el que abans no teníem en compte. Es parla dels sanitaris i del valor que aquests dies estan tenint amb els malalts, es parla dels cossos de seguretat, es parla dels bombers i es parla del voluntariat, tots ells peces claus en aquesta societat que vivim i que són els autèntics herois aquests dies tan complicats.
Però es parla poc del sistema educatiu i, sobretot, dels mestres. Aquells personatges que conviuen amb els nostres fills, moltes més hores que els mateixos pares i mares. Aquelles persones que s’encarreguen de l’educació dels infants, aquelles persones que es converteixen en confidents dels nostres fills quan les coses a casa no van gaire bé. Doncs aquests mestres que ara estan confinats a casa, també són mares i pares que tenen fills i que durant aquests dies han de fer més hores de pares que de mestres. Doncs mireu, és molt senzill, continuen al peu del canó, preparant feines, fent vídeo conferències amb els cicles i fins i tot amb els claustres d’escoles.
No demano aplaudiments pels balcons per aquest col·lectiu, si no senzillament que quan es torni a l’escola, no estaria malament que els pares arribessin abans que ells, i els hi facin un passadís i aplaudeixin com a campions d’aquest curs. Senzillament com a les grans ocasions.
Afortunadament els mestres són molt valorats, però sabeu per qui? Pels seus confidents, els seus alumnes, que al fi i a la cap, són els que agrairan que els seus professors i professores, durant aquests dies tan durs, els hi enviïn vídeos, activitats i missatges encoratjadors. Aquests nois i noies sí que són uns autèntics cracks.
Tornarem a l’escola més aviat que tard, amb més ganes que mai, per continuar ensenyant el camí de la vida. Tornarem amb una mentalitat diferent? Potser sí, però no els hi aniria malament un fort aplaudiment per part nostre, que som els pares dels nostres fills.
Ferran Felius
Pare
