De la banca tradicional… al Banc del Temps de Sant Cugat

Dimarts que escau en dia 14 (millor malgrat que no som supersticiosos) faig aquest escrit per atendre la invitació del Josep Maria Vallès impulsor d’aquesta iniciativa ciutadana en el seu bloc.

Nascut a Barcelona, al Poble Sec, em sento del tot santcugatenc, ja que hi vam començar a viure el dia de Sant Antoni del 1992. Just acabada una mena d’olimpíada particular d’aquell any, amb la mudança rècord en el temps i prou esforçada, deixant el niuet del barri d’Horta.

Fa poc més de 10 anys que estic jubilat del sector financer, havent acumulat experiències en banca comercial, industrial i al sector de l’estalvi. Vaig acabar la carrera professional a la Caixa Terrassa com a sotsdirector dels SSCC de l’nntitat vallesana, tristament desapareguda a la darrera crisi, engolida –innecessàriament- per les pressions i els interessos del lobby bancari.

Es pot dir que, una vegada desconnectat de la feina diària, he pogut fer alguna cosa més que “dormir” a Sant Cugat. La iniciativa del “Banc del Temps” em va captivar ràpidament i m’hi vaig apuntar als grups de conversa d’anglès, francès i italià. A la recíproca vaig oferir els meus coneixements en finances, màrqueting i ofimàtica. Des d’aquí el reconeixement i agraïment als impulsors i als “professors” voluntaris.

Practicar aquestes llengües, no només ens ha permès anar pel món una mica més preparats, sinó aconseguir unes bones relacions socials a Sant Cugat, que no haguessin estat possibles.
L’afició a la música m’ha permès oferir la col·laboració a les darreres festes dels aniversaris del Banc del Temps del “Centre” i de “Mira-sol”, tot fent de presentador i cantant (karaoke). Per sort, el proppassat 1 de febrer, encara vam poder celebrar el XVè aniversari del “Centre”.

Vivim el confinament tot cercant fer coses positives, com la millor manera de mantenir el sistema immunològic “en forma”, en cas que ens ataqués el bitxo. Vam començar fent, amb el veí de la casa del davant, uns concerts de mitja hora per les finestres. Ell es va ressentir de la gola. Ara continuem la Maite i jo fent concerts “indoor“. Ella enregistra i munta l’atrezzo. Jo hi poso la música, les 4 cançons -sempre diferents- per enviar a la seva tieta de Torellò, ja amb 93 anys, família i amics.

Per tal de demostrar que no ens ho estem inventant, Dilluns de Pasqua, adaptant-nos a la jornada passada per aigua que vam tenir, dues de les cançons les vam triar relatives a la pluja (Piove i Singin in the rain). Diumenge va ser més romàntic... amb la italiana “Soli” (sols…a la força!), Como yo te amo, Amor particular del Llach i Hey Jude…pel 50è aniversari de la separació dels Beatles. Els enregistraments surten tal com si estiguéssim en rigorós directe.

Em deixo de dir que “gestionant” Whatsapps ens passen per alt els matins que volen. La Maite, a més a més, torna a cuinar i bé, té la casa a “ratlla”, pensa a muntar ambients i triar-me la roba adient pel show vespertí. Cercar noves cançons de karaoke al YouTube, tampoc és baladí i més si cal ajustar la tonalitat per a la veu, que s”ha de fer amb un editor de vídeo i una altra d’àudio.

En resum: No ens avorrim gens tot i notar a faltar els néts (3 vegades a la setmana anem a BCN a tenir-ne cura en sortir el nen de 9 anys del col·legi). Potser ens mancarà confinament per poder cantar tot el que tenim encara en estoc. Us desitgem molta salut a totes i tots.

Amadeu Guarch
Jubilat del sector financer i membre actiu del Banc del Temps del Centre