Treballant des de casa on line i veient com cau la pluja a través del finestral, el temps passa més ràpidament del que em pensava. Ja fa més de quinze dies d’aquesta nova vida i no diré que m’hi he acostumat però auto organitzar-se ajuda a passar-la millor. Des del primer dia em vaig fixar un horari que comença ben d’hora amb una mica d’exercici i lectura de la premsa tot esmorzant abans de posar-me a treballar. El dia transcorre davant l’ordinador, sigui preparant o revisant documents, parlant per telèfon i algunes vídeo conferències, habilitat de la qual gairebé ja domino les diferents eines, fet que vull compartir atès que com sóc bastant incompetent en l’ús de les noves tecnologies, me’n sento orgullós… Fins i tot he donat dues classes on line d’Environmental Governance als meus alumnes de 2n curs del grau de Relacions Internacionals de la URL-Blanquerna!
Em preocupa la salut de la gent que m’estimo i he patit quan les dues filles que viuen a Londres han passat la malaltia, sortosament sense complicacions especials. Com a professional autònom m’inquieta el futur, com a advocat intento ajudar els meus clients a fer front a la crisi, com a ciutadà lamento l’inquietud de tanta gent per l’avui i el que vindrà després. Com a persona que ha tingut responsabilitats públiques miro d’entendre els qui estan al davant de les institucions, desitjo que encertin en les seves decisions i disculpo errors perquè no ho tenen fàcil. I sobretot espero que en els mesos vinent prenguin les decisions adients i tinguin ben clar que la millor política social és facilitar a tothom una feina digna i que, per tant, un cop superada la crisi sanitària, la prioritat ha de ser remuntar l’economia.
En l’aspecte positiu assenyalaria les hores de convivència amb la meva dona i la filla que es va instal·lar amb nosaltres en començar el confinament. Temps per llegir, parlar, compartir,… I esperant el dia que puguem tornar a gaudir de la vida al carrer, de la natura, del temps compartit amb familiars i amics,... Ben segur que la crisi ens ajudarà a reordenar valors i prioritats.
Lluís Recoder
