Articles del confinament

Des del balcó d´Abu Dhabi

Hi ha garses passejant a la platja dels manglars de l’Illa de Reem a Abu Dhabi (Emirats Àrabs Units). Es força fàcil albirar cabussets, ànecs, perdius, garses i algun flamenc sobrevolant o passejant a la vora dels manglars, però aquests dies, tot i la distància, des del nostre balcó se’n veuen més, molts més. Avui el dia és solejat, el cel és clar, la mar està calmada i la temperatura és força agradable.

No hi ha emiratis fent pícnic al Reem Central Park, tampoc expatriats fent-hi esport, ni nens o nenes d’arreu del planeta jugant-hi acompanyats de les seves mainaderes filipines, etíopis o bengalis. Al seu lloc hi ha ocells que s’agafen la llibertat de reconquerir els espais dels manglars que van passar a ser parc urbà ara fa pocs anys.

Quan ens vam instal·lar a viure a Abu Dhabi, ens vam enamorar d’aquesta ciutat, en gran part per la seva multitud de nacionalitats i la seva tolerància envers totes les ètnies, cultures i religions que hi conviuen en pau i harmonia. Als Emirats, els primers malalts de la pandèmia semblaven ser d’una part de la població, llavors per tal de no estigmatitzar cap comunitat es va deixar d’informar sobre nacionalitats. Aquest virus no n’entén de passaports i des de llavors s’han confirmat malalts de ben bé cadascuna de les 300 nacionalitats que conviuen aquí.

Al’ ithnayn, Ath Thalathaaa’, Al Arbia’ aa’, … Dilluns, dimarts, dimecres…, Van passant els dies i ja som a la cinquena setmana sense escola presencial. Després de dues primeres setmanes de vacances, Max, el nostre petit de 5 anys, ja està immers en el programa educatiu a distància que ha implementat la seva escola: matemàtiques, literatura, francès, àrab, música… Tot i que l’acompanyem amb les seves tasques, troba molt a faltar la presència física de la seva professora i dels seus amiguets. És realment tot un luxe, poder seguir l’educació del nostre fill petit de tan a prop, a l’hora que aprenem àrab amb ell. El que es va pensar per cobrir les setmanes de més risc, a causa de l’elevat nombre de contagiats s´haurà d’allargar fins a final de curs. Caldrà esperar la tornada a l’escola del mes de setembre perquè Max es pugui retrobar amb els seus companys d’escola, tot havent enriquit el seu vocabulari amb les paraules: virus, contagi, pandèmia, mortalitat…, unes paraules buides de tota poesia, les quals tots els pares desitgem que no hagin d’utilitzar a classe de literatura.

És l’hora del pati, en Max surt al balcó i em poso a whatsappejar amb en Daniele, un amic de la regió del Venetto, entrenador de futbol, amb qui fins fa poc tot compartint una Peroni o una Estrella, filosofàvem sobre els estils de joc de l’Inter i del Barça. Ara comentem els marcadors de l’estranya competició que ha substituït l’Euro Cup 2020: Rojigualda 140.000, Squadra Azzurra 135.000… Alhora, ens interessem pels nostres familiars que juguen aquest partit a casa, confinats a casa!  L’àvia Aurèlia ermitana a la casa de camp, l’àvia Montserrat claustrada a l’habitació de la seva residència de gent gran, la filla gran Bia confinada a Alemanya, el fill gran Gerard reprenent telemàticament el curs de l’UAB, germans i germanes (tots autònoms) aguantant la que està caient… Tots jugant el partit de la seva vida. Tots tan lluny i curiosament ara igual de prop que si estiguéssim físicament a Sant Cugat. Quin patiment!

M’entra un WhatsApp del meu Big Brother, el gran Gerald i em torno a transportar a Sant Cugat, temps per als bons rècords (i també la nostàlgia) dels fantàstics moments viscuts amb la gran família del Teatre-Auditori Sant Cugat. Les seves paraules tot i l’aturada dels escenaris continuen transmetent passió per les arts escèniques. La inauguració de la propera temporada, sense cap mena de dubte serà espectacular, els espectadors la deuen estar esperant amb candeletes, i espero que llavors s’hagin reobert els vols Abu Dhabi / Barcelona i poder ser ocasionalment un d’ells. L’Abu Dhabi Festival 2020 i l’Expo Dubai 2020 ajornats, temps per a la reflexió, demà assistiré a la discussió en remot d’un panel del Culture Summit Abu Dhabi 2020 (també ajornat). El tema serà l’aïllament global i el seu impacte sobre la cultura i l’economia de la cultura. Renéixer de les nostres societats precisarà repensar els nostres sistemes sanitaris, models econòmics, relacions socials…, però també els models culturals. L’esperançadora nova etapa haurà de prioritzar clarament les polítiques de salut publica i d’acció social, però no ens descuidem de la Cultura. Més que mai necessitarem una societat amb Mens sana in corpore sano.

Mireia torna del seu laboratori a la universitat (afegeixo potenciar les polítiques d’investigació i recerca a la llista de deures europeus), i, un cop executat meticulosament el seu protocol de sanejament de la tornada a casa, sortim tots 3 al balcó. És l’hora del nostre gran espectacle diari: la posta del Sol!

Les garses han desaparegut de la platja. Potser les han espantat els sorolls de les obres de construcció de la nova mesquita. Tant de bo les properes pregàries que es facin a la Mesquita Sheikh Zayed d’Abu Dhabi, a la Sinagoga de la Victòria de París o a l’Església Sant Pere d’Octavià de Sant Cugat siguin per donar les gràcies als nostres Déus per haver-nos despertat d’aquest malson. Tant de bo! Inshallah!

Josep Alcaina
Gestor Cultural

 

One Comment

  • Susana

    Felicidades Josep por tus palabras desde Abu Dhabi .
    Son tiempos difíciles que estamos viviendo pero aunque sea en la distancia mantendremos todos juntos unidos nuestras fuerzas para salir adelante.
    Un beso fuerte a Max y un abrazo para Mireia y para ti .
    Cuidaros mucho.
    Susana Serrano.

Respon a Susana Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Wordpress Social Share Plugin powered by Ultimatelysocial