Un quart de vuit d’un dia qualsevol de confinament. Sona el despertador. Però no és el meu, sinó el de la meva dona. Jo fa molts anys que en tinc un de biològic i ja porto una estona despert. Dutxa, cafè i cap a l’ordinador. La jornada comença amb una lectura de la premsa en diagonal. Recerco sobre tot les novetats que hi puguin haver en el sector de l’aigua, però també les relacionades amb la meva ciutat i el meu barri. És temps també de fer un primer repàs a les meves xarxes socials i a les de @Volpelleres. Si hi ha res d’interessant aprofito per fer alguna piulada i comentar per grups de WhatsApp d’amics, companys de feina o de la Junta Directiva. De mica en mica es comença a despertar la resta de la família, esmorzars, preparació dels deures dels nens, i tot a punt per començar una nova jornada laboral des de casa. Em prenc un altre cafè.
Porto un més de confinament a casa. El fet de treballar en el cicle integral de l’aigua ens va obligar a implementar ràpidament tota una sèrie de mesures preventives, encaminades a protegir la seguretat sanitària dels nostres treballadors, i a assegurar el funcionament normal dels serveis essencials d’abastament d’aigua i sanejament que operem. El tancament de les oficines d’atenció al client i la potenciació dels canals no presencials, la creació d’equips independents de treball operatiu, el reforç de les mesures d’higiene, l’aprovisionament del material necessari per assegurar la continuïtat del servei i la implantació del teletreball, van ser les principals mesures adoptades, no sense un gran esforç organitzatiu i d’innovació.
El temps passa més ràpidament del que em podia imaginar, i quasi sempre davant de la pantalla del mòbil o l’ordinador. Sembla com si tots plegats acabéssim de descobrir que podem fer reunions per videoconferència. El cert és que encara que sembli que tot s’hagi aturat el món segueix rodant, i s’han de continuar prenent decisions. Així que la meva sensació és que malgrat el confinament, continuen sense arribar-me les hores al final del dia. Potser el que pitjor porto és no poder trepitjar el territori, i el contacte amb la gent. El que sembla clar és que aquesta crisi ha accelerat un canvi en la nostra forma de treballar, i ho hem d’aprofitar.
La meva jornada diària també inclou destinar una mica de temps a Volpelleres. El barri està força tranquil aquestes setmanes, i és de celebrar el civisme amb el qual els veïns han acollit el forçós confinament. Ara són les terrasses particulars les que s’han omplert de vida, de música i d’aplaudiments. Des de l’associació intentem contribuir en el que podem en aquesta crisi. Ens vam adherir a la campanya #coronamakers per a la fabricació de material sanitari, amb la impressora 3D que teníem al Living Lab. I també estem donant veu a través de totes les nostres xarxes socials als comerços del barri, tant als que continuen oberts com als que malauradament han hagut de tancar. En els dies vinents esperem portar a terme noves accions d’ajuda, tenint en compte que enguany no podrem realitzar gran part de les activitats culturals i esportives que teníem programades, sinó són totes finalment.
I acabo amb el més important. Perquè si alguna cosa està tenint de positiva el confinament en el meu cas, és que m’està donant més temps per gaudir de la meva família. Totes les hores passades en reunions no les podré recuperar, així que aquest temps a casa que em brinda el confinament el vull aprofitar al màxim.
Gràcies a totes les persones que cada dia continueu sortint al carrer, per garantir els serveis bàsics enmig d’aquesta tremenda crisi. La resta quedem-nos a casa, i així aviat tornarem a gaudir de la nostra ciutat i de la bona companyia. Cuideu-vos molt!
Alberto Valcarce
Associació de Veïns del Barri de Volpelleres
