Aquests dies he estat fent treball amb suport amb un company del centre especial de treball del Taller Jeroni de Moragas.
Per preservar l’anonimat parlaré de “Sooma“, un treballador del servei de neteja que s’encarrega de fer la desinfecció de les instal·lacions de la Creu Roja a Sant Cugat del Vallès.
Sooma sempre arriba puntual, fins i tot una mica abans, li agrada arribar amb temps. Pot veure com alguns voluntaris i professionals de la Creu Roja entren de bon matí i marxen cap al tard, emportant-se la motxilla de papers i l’ordinador per continuar treballant a casa.
Quan arriba, Sooma es troba una mica indecís, no sap si entrar perquè encara estan treballant.
– Entramos?
– Si tú lo ves bien, vamos.
Abans de la seva funció ha de preparar el material: cunyes, cubells, draps, pulveritzadors amb líquids higienitzants, bosses de brossa, escombra, recollidor, mopa i el “motxo”.
La seva entrada escènica dóna pas a revoltar cadires, fer malabarismes amb piles de papers, aixecar, netejar i tornar a posar en el lloc on estaven: carpetes, dossiers, bolígrafs, marcadors, grapadores, clips i post-its. Molt cuidadosament desinfecta telèfons, teclats, ratolins, reposa mans, poms, portes, marcs, armaris, prestatgeries i calaixos.
– Falta hacer máquina.
– La fotocopiadora si quieres ya la desinfecto yo.
– Gracias jefe.
– De jefe nada, que soy tu compañero.
Quan acaba, recull les escombraries de les papereres, mopa i frega el terra.
– Tú hacer despacho de Xavi, ¿no?
– Venga Sooma.. prueba de abrir tu. Recuerda hacia donde giran las manecillas del reloj.
La mascareta, l’armilla i els guants fan que no tingui contacte amb l’espai que l’envolta. Sembla que no quedi cap empremta del seu pas. S’escolten aplaudiments per les finestres del quartet on guarda el material de neteja. El sol es desprèn de la seva virtut cenital i comença a desplegar el teló. Ell continua suant mentre frega l’escala d’accés a la primera planta.
Quan acabem mantenim un silenci còmplice mentre esperem que s’eixugui l’escala. Ens tempta de trepitjar el terra mullat, però cap dels dos gosa expressar-ho. Trepitjar el terra acabat de fregar és un fet que a vegades es fa inevitable, però sempre es fa punyent per qui ho acaba de fer.
Somriu i diu:
– Gracias jefe.
– El jefe eres tu Sooma, que ya sabes abrir despacho de Xavi.
Ismael Guzmán
Psicòleg i Coordinador del Projecte Windown
