Articles del confinament

Atenció primària

El personal sanitari ha estat sempre maltractat a Espanya pels diferents governants, no us explicaré gaire, probablement tots i totes ho sabeu perquè teniu gent coneguda que hi treballa a la sanitat pública.
Però la medicina de família encara ho ha estat molt més. És l’especialitat “fàcil”, fem únicament de filtre. Fàcil?

Si, si, només en sabem de tot una mica, prou per a orientar el pacient, tractar-lo si està a les nostres mans i saber quan l’hem de derivar als altres especialistes, sense passar-nos clar, no podem gastar gaire i no tenim accés a algunes proves, perquè no tenim prou criteri per decidir quan cal o no cal. Sabem prou per intentar prevenir la malaltia i promocionar la salut; i també prou per intentar posar un pegat al cor del nostre pacient quan pateix pel motiu que sigui. I sobretot, realment fer un abordatge longitudinal i en l’esfera biopsicosocial, perquè tenim molt clar que la majoria dels condicionants de salut estan fora del sistema sanitari (diuen un 80%), però amb tot i això sabem quan i com podem ajudar.

Seguim sent la mà d’obra barata, amb poc temps de visita, contingents molt superiors a l’ideal, burocràcia a límits increïbles. I no parlem de sous. Només una dada: fins fa poc el metge o metgessa d’atenció primària cobrava una mitjana de 6000 euros anuals menys que el professional de l’hospital.

Durant aquesta pandèmia, a la que ningú hauria esperat mai enfrontar-se i que ens ha desbordat, els nostres companys de l’hospital (UCI, pneumòlegs, internistes, i molts altres especialistes) estan fent una gran tasca, amb total dedicació, humanitat, amb jornades interminables, patint les conseqüències físiques i psicològiques, i acceptant a companys de primària que s’han incorporat a l’hospital, sovint un medi “hostil” per a nosaltres.

Però com sempre la tasca de l’atenció primària queda en segon terme. Quantes notícies heu vist a la televisió, en aquests llarguíssims i monotemàtics programes parlant de la COVID 19? Hospitals, UCI… però poquíssims centres o professionals de primària. Doncs es calcula que hem ates més de 900.000 usuaris que han estat al domicili amb símptomes lleus, o contactes amb persones malaltes, o persones de risc, trucant un dia rere l’altre. Moltes persones que potser únicament necessiten algú que parli amb ells o elles, els expliqui que passa, quina actuació hem de fer, quin seguiment i que els digui que tranquils, que tot anirà bé i que estem allà pel que necessitin. Aquelles persones grans que de cop han vist el seu món trasbalsat perquè els seus fills o filles no els poden venir a veure, els veïns fan el que poden perquè no els falti menjar, però estan sols o soles i tenen por. I aquelles persones amb altres problemes diferents a la COVID 19 que necessiten també un consell o una ajuda. I vetllant per renovar les prescripcions cròniques perquè ningú es quedi sense la seva medicació habitual. I gestionant la multitud de baixes laborals que ha comportat la pandèmia…

I com no, també atenent als casos presencials de COVID en molt pitjors condicions que els professionals de les UCI. La majoria dels sanitaris morts treballaven a l’atenció primària. Recordo els primers dies de visitar quadres respiratoris “sospitosos”, ho fèiem amb una mascareta quirúrgica i al lio!! Encara vàrem emmalaltir poc.

I després de la pandèmia? Qui veurà sobretot les seqüeles de la malaltia? Les físiques, a qualsevol nivell, però també les psicològiques, dels malalts i de les famílies que han perdut un ésser estimat i no s’han pogut acomiadar. I la salut mental de tots els que han perdut la feina, que estan a l’atur, que han perdut el negoci, o que no poden fer front als pagaments. I qui haurà de posar en ordre als diabètics, hipertensos, i altres malalties cròniques que durant aquests mesos no s’hauran controlat de la mateixa manera? Allí estarem els professionals d’AP per seguir donant suport. I encantats de la vida, perquè és la nostra vocació i ens agrada el que fem, i sobretot, ens agrada el somriure o el peto dels nostres usuaris quan et donen les gràcies, o les llàgrimes que deixen anar a vegades amb vergonya perquè no poden més.

Però també espero que aquesta terrible experiència serveixi a la població per reflexionar i usar millor els serveis de salut, per aprendre a gestionar millor la seva malaltia i tot allò que el pugui mantenir més , que tothom torni a escoltar a aquell que necessiti ser escoltat com a millor teràpia per a molts dels nostres problemes. Les pandèmies venen sense voler, però si podem influir i molt en altres coses. I ajudi’m a prendre decisions amb vostè per millorar la seva salut.

Per acabar, el desig més complicat de complir perquè no hi ha interès. Que els polítics valorin de veritat la sanitat publica, els seus professionals, no ens utilitzin com a arma electoral. No vull que renunciïn al seu sou, no vull una paga extra de 500 euros; vull que em protegeixin a la meva feina, en tots els sentits. I que dediquin els recursos necessaris a la recerca, i a produir el nostre propi material per a no dependre d’altres països quan passa una cosa com aquesta.
Potser és un somni? Espero que no

Teresa Mur Martí
Metgessa de Família

3 Comments

  • Betlem Romera

    Gràcies Tere, por ser com ets: bona, comprensiva, lluitadora, empàtica, divertida i sobre tot gràcies per exposar tal i com es el vostre día a día. Que es valori el verdaderamentent important, les persones apassionades amb la seva feina i que ho donen tot sigui la circunstància que sigui. Que, com be dius, invertim en el que cal, investigació, material i sobre tot sobre tot en totes les persones del mon de la SALUT.

    T’estimo llumeta

  • gloria

    Estimada Tere,

    Més enllà de la grandíssima responsabilitat i valor que per a mi té l’atenció primària i els metges de família, hi ha un talent que per a mi és inherent al difícil reconeixement holístic que ens feu als pacients. M’estic referint a la intuició. T’ho ho descrius com un saber quan i com podem ajudar. Jo a això li dic coneixements+ intuició. La suma d’ambues variables ha permés salvar a moltes persones que ni tan sols sabien que estaven malaltes. La tasca preventiva que feu és brutal i l’empatia que respireu no té preu. Per a mi sou l’autèntica vocació. Gràcies, gràcies, gràcies!
    Glòria

  • Angels

    No m’extranya q esteu poc considerats. No se quantes sospites de covid hi han hagut a sant cugat pero a l’ambulatori hi han uns quants metges. La meva filla tenia clars simptomes i va trucar. Encara es hora que la truquin per control. No demano visita domiciliaria. Pero una trucada de tan en tan dubto estessin tan saturats. Nomes funcionen els hospitals desgraciadament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Wordpress Social Share Plugin powered by Ultimatelysocial