Articles del confinament

Esclat de fraternitat humana

El silenci en el qual s’han sumit les nostres ciutats i el món sencer a conseqüència del confinament per la pandèmia de la COVID-19 recorden al silenci que s’escolta en l’ull d’un huracà abans d’un estrèpit que ara només podem especular. Tant de bo aquesta situació excepcional sigui el preludi d’un esclat de fraternitat humana.

Jo visc aquesta situació com una cura d’humilitat. Estem aprenent una dura lliçó. Un minúscul coronavirus ens obliga a reflexionar sobre la idea de progrés tecno-científic i de civilització que hem anat construint durant aquestes darreres dècades, així com sobre el propòsit i el sentit de la nostra vida. És un retir interior no buscat, en el que t’adones del que de veritat importa.

Durant aquestes setmanes de confinament, instal·lats en l’aïllament i en l’ansietat pel futur incert, ens veiem obligats a fer de la necessitat virtut a través del teletreball, les videoconferències o les classes virtuals. És aleshores quan tenim l’oportunitat d’entendre també els límits de les tecnologies i veure-les com el que realment són: un mer instrument i no com la nostra salvació.

El que de veritat importa va més enllà de la innovació tecnològica i de la digitalització que, no obstant això, tant ens ajuda en aquests moments. Però també és cert que ara veiem amb més claredat que el fonamental té a veure amb l’amor desinteressat i gratuït, amb la família i els amics, el contacte amb els altres, la generositat, la solidaritat, la sobrietat, el sentit transcendent de la vida… De sobte, tots aquests valors han passat de ser simplement proclamats – a vegades de forma retòrica – a ser viscuts amb major intensitat i també a ser enyorats en el cas que els hàgim perdut, o com ara, quan no els podem exercir lliurement.

En el meu cas, inclús la mirada espiritual s’ha vist reforçada i alegrament renovada. A més, en família, estem intentant sobreviure a “l’efecte pantalla” i a la saturació derivada de la multiplicitat de plataformes digitals, fent activitats que ens permetin coneixe‘ns millor com a persones en aquests moments que passem tantes hores junts.

Per altra banda, és encoratjador veure com en aquests dies, moltes persones estan portant a la pràctica la força de l’amor en acció, intentant salvar vides als hospitals i a les residències de la gent gran, ajudant als seus veïns i amics que estan sols, estant al costat de les persones més vulnerables de la nostra ciutat, consolant a aquelles famílies i amics que han perdut un ser estimat, portant aliments i altres subministres bàsics a la població, mantenint les classes pels seus alumnes, donant acompanyament humà i assistència espiritual a qui el sol·licita… Em dóna força veure tot aquest esclat de fraternitat humana.

M’agradaria pensar que aquesta solidaritat que estem vivint en paral·lel al patiment ocasionat per la pandèmia per la COVID-19 i per la greu situació econòmica i social que se’n deriva en l’àmbit mundial, continuarà més enllà del confinament. Tinc esperança que així sigui.

Albert Cortina
Advocat i urbanista. Director de l’Estudi DTUM

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Wordpress Social Share Plugin powered by Ultimatelysocial