El diari La Republica del 2 d’abril publica un article de Gabriele Romagnoli que ens parla del pensament de Boris Cyrulnik (psicòleg). Ens planteja un axioma bonic, l’axioma de Cyrulnik. Afirma que “la resposta a una catàstrofe no consisteix a restablir l’ordre precedent (que ens hi ha conduït) sinó a crear-ne un de nou”.
Un altre científic, l’Eudald Carbonell (arqueòleg i antropòleg) l’home d’Atapuerca, tot contemplant l’evolució mundial del coronavirus, afirma: “És l’últim avis per a la nostra espècie. Estem ben a prop del col·lapse”. Afirma que aquesta anomalia “és una pandèmia en temps de revolució científica i tecnològica, que ens ha agafat despullats d’idees d’organització i de coordinació planetària”. La globalització ens ha uniformitzat, quan en realitat ens cal una universalització que integri la diversitat en lloc d’uniformitzar-nos. Caldrà que es fonamenti en la interdependència i no en la jerarquia”. Acaba afirmant: ”La consciència crítica de l’espècie cal situar-la per sobre de qualsevol altre interès.”
El coronavirus ens ha agafat despullats i ens ha posat el mirall enfront. Ens hi veiem tot el cos. Hi detectem totes les cicatrius i nafres, tant les personals com les de la nostra societat.
Serem prou lúcids i capaços per crear el nou model que ens proposen Boris Cyrulnik i l’Eudald Carbonell?
Lluís Bonet
