Articles del confinament

I l’endemà?

Reflexions del vintè dia de confinament.

Són dies complicats. Dies d’incertesa, de convivència forçada. Dies de no saber quan s’acabarà això.

Però s’acabarà. I quan s’acabi, ens diuen, tots serem més forts. Tots sabrem que podem resistir unes condicions que ni sospitàvem fa unes setmanes i que ens han demostrat que som més solidaris, conscienciats i responsables que no ens pensàvem.

Però què canviarà quan tornem a sortir al carrer, quan tornem a passejar, a abraçar-nos i, si tenim sort, a treballar?

Des del punt de vista personal i social se n’està parlant molt. La meva impressió és que, a poc a poc, tornarem a la normalitat. Mirarem d’oblidar el que hem passat i mirarem endavant, desitjant que el que hem patit no es repeteixi.

Però, què passarà des del punt de vista empresarial i des del punt de vista social i polític? Les empreses i les administracions faran com si res?

Probablement no.

Les empreses no poden fer els ulls clucs a una situació que a moltes les ha posat contra les cordes i, a unes quantes, els ha costat la supervivència. Quants negocis no se n’hauran sortit quan tot això acabi? Els directius que en porten les regnes hauran de reflexionar sobre què cal fer per evitar que una altra pandèmia com aquesta suposi una amenaça tan dramàtica. També hauran de pensar en quines mesures caldrà portar a terme. Les que puguin se n’asseguraran que tenen mitjans per fer que la major part dels seus treballadors tinguin l’opció de treballar des de casa i miraran d’orientar els seus negocis per fer-los menys vulnerables a situacions de crisi com la present.

Així, veurem que moltes companyies comencen a oferir als seus treballadors la possibilitat de treballar alguns dies a la setmana des de casa. Fet i fet, si ens sobrevé una altra pandèmia, la gent ja n’estarà acostumada a fer la feina des de casa i ja tindrem les infraestructures de comunicacions i el maquinari i programari necessaris. Fa anys que parlem del teletreball i ara l’hem tastat. Deunidó si l’hem tastat! També veurem com les empreses comencen a redissenyar els seus processos de negoci i, en molts casos, fins i tot els seus productes, per mirar de blindar la seva producció. No debades, miraran d’aprendre la lliçó d’aquests dies: empreses com SEAT han hagut de parar la producció i enviar els treballadors a casa, quan Amazon ha seguit treballant i, fins i tot, ha repuntat la seva facturació perquè, des de casa, tots estàvem com a bojos per adquirir bicicletes estàtiques on fer exercici, televisors on passar hores de lleure i paper de vàter, molt de paper de vàter per… bé, molt paper de vàter.

I les administracions públiques? Què podem esperar que facin un cop ens alliberem d’aquest maleït virus que ens ha confinat a casa?

És d’esperar que aprenguin la lliçó i defineixin protocols d’actuació clars i contundents per a aquestes situacions i dimensionin la sanitat pública per a fer front amb èxit a situacions de crisi.

Però és esperable, de fet desitjable, que vagin més enllà. Aquests dies, si hem hagut de sortir de casa per fer compres bàsiques o per passejar el gos o per qualsevol altre dels supòsits en què estàvem autoritzats, hem pogut comprovar que els carrers estaven gairebé deserts. Això, a banda de la tristor que ens podia suposar, comporta, entre altres coses, la desaparició de la congestió del trànsit i la disminució dels nivells de contaminació. No són efectes menyspreables. La causa és certament indesitjable, però els efectes ens haurien de moure a la reflexió.

Volem aprendre la lliçó? Si les administracions ho fan, probablement començaran a desenvolupar lleis que incentivin el teletreball, que promoguin que, en la mesura del possible, treballem, si més no de tant en tant des de casa.

Què aconseguirem? D’una banda, millorarem la conciliació familiar –més hores a casa amb la família-, reduirem la contaminació i alleujarem els problemes de trànsit. D’altra banda, quan es repeteixin unes circumstàncies com les actuals —val a dir que no en tenim gens de pressa—, presumiblement, moltes empreses estaran millor preparades per a fer-hi front.

Per descomptat que no totes les companyies podran fer-ho. I no per manca de voluntat. Aquests dies s’ha parlat molt d’incentivar el teletreball, però no a tot arreu és viable. Ni els treballadors de cadenes de muntatge i els cambrers ni els farmacèutics ni els dependents de supermercats –per esmentar alguns exemples- poden, avui dia, teletreballar.

Però els governs poden incentivar selectivament que les empreses que sí que poden fomentar el teletreball a les seves plantilles –i molts funcionaris- es dotin de mitjans per a fer-ho. Es pot plantejar un impost per les empreses en què es fomenti la reducció de llocs de treball presencials.

Imaginem, per exemple, que les empreses paguen menys impostos si tenen només un lloc de treball presencial a les seves oficines per a cada tres treballadors. Així, un treballador pot treballar des de casa o, ocasionalment, anar a l’oficina. Però no tindrà un lloc assignat, agafarà el que trobi lliure. De ben cert que, si a les empreses només hi ha, com a molt, un terç de la seva plantilla present a les seves oficines, en conjunt, la circulació als nostres carrers serà més fluida, el nostre aire estarà menys congestionat i, possiblement, els treballadors seran més feliços perquè podran conciliar millor la vida familiar.

Tot plegat ens porta a la pregunta clau: sortirem d’aquesta crisi enfortits o, simplement, en sortirem i tornarem a cometre els errors de sempre?

Com és habitual, només cal esperar una mica per esbrinar-ho.

Mentrestant, quedeu-vos a casa i cuideu-vos.

#quedatacasa

Eduard Contijoch
Enginyer de Telecomunicacions i divulgador en l’àmbit de les Noves Tecnologies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Wordpress Social Share Plugin powered by Ultimatelysocial