Obrim o no obrim el Monestir?, aquesta era la gran pregunta que em feia al principi de la pandèmia. Era clar que no podíem celebrar Misses pel perill del contagi però, calia també tancar l’Església? El Monestir és un símbol per Sant Cugat i crec que tenir les portes obertes era un signe d’esperança i, encara més, en el moment inicial de la pandèmia quan hi havia molta incertesa sobre com aniria tot. Sabia que vindria molt poca gent, ja que només podrien venir les persones a qui els vingués de pas el monestir quan fessin una de les sortides autoritzades però volíem significar que el Senyor està allà amb les portes obertes i que ens acompanya.
Una temptació com a capellà era fer uns dies de vacances o de reduir molt l’activitat però el sentit complet de què és l’Església demana convocar, aplegar les pedres vives que són les persones que formen part de la parròquia. Església no és un edifici sinó una comunitat que s’aplega. D’aquí la iniciativa de començar a fer les Misses per YouTube.
He de dir que aquestes Misses m’han sorprès molt pels comentaris que he rebut de moltes persones. Molta gent gran que estava sola s’ha sentit acompanyada per la parròquia, a d’altres els ha servit per fer una estona de pregària (inclús gent que no anava a Missa a la parròquia, ara, han començat a venir).
Un dels punts més impressionants d’aquestes Misses ha estat acompanyar el dolor de les famílies que perdien familiars per la Covid-19. No podien fer un funeral a l’església però sí que hem pogut pregar per ells i donar-los un adéu digne i sentit a través d’una cerimònia íntima, en streaming. També ha estat molt maco veure que gent que no coneixia al difunt pregaven per ell a través del xat de YouTube.
Per als mossens de la parròquia, aquestes misses han estat tot un repte tecnològic. Aquests dies he vist molts tutorials de YouTube per anar millorant l’emissió. Els mitjans tècnics inicials eren pocs i difícils d’aconseguir, ja que no era fàcil poder-los comprar. Però ens n’hem sortit prou bé i és una cosa de la qual estic molt orgullós, ja que ho hem fet per a servir millor a les persones de la nostra parròquia.
També he de dir que s’ha intentat tenir molta cura de les celebracions i hem intentat ser el més creatiu possible, amb algunes idees una mica “boges” com la benedicció de rams des del campanar; l’entrada de la Vetlla Pasqual gravada amb un drone, o fer unes catequesis per a infants que imitessin el format d’un programa infantil.
Un aspecte que m’ha preocupat molt des del principi és el tema del menjador social i de la recollida d’aliments per a les persones més vulnerables de la nostra ciutat. L’increment de l’activitat de Càritas s’ha disparat. Estem a punt de doblar el nombre de persones que venen habitualment a buscar aliments cada setmana. Això m’amoïna molt, i aquí hem de ser tots molt creatius per ajudar als més necessitats, sobretot, ajudar-los perquè tornin a tenir feina.
Aquests dies he parlat per telèfon i videoconferència amb moltíssimes persones. Han estat uns dies d’escolta i d’acompanyament. Crec que aquesta pandèmia ha estat un motiu de creixement interior per a molts de nosaltres. Ens ha fet aturar i hem pogut reflexionar sobre aspectes importants de la vida. Sobretot, hem pogut pensar si realment estem contents amb la vida que estem vivint. Aquestes preguntes ens són un repte i ens obren a l’espiritualitat. Això ha estat el que ha fet que algunes persones redescobrissin o intensifiquessin la seva relació amb Déu.
Escric aquest article a l’inici de la Fase 0.5 i demà ja no només podrem tenir l’Església oberta sinó que podrem celebrar la primera Missa amb la comunitat. Serà una Missa especial, no només perquè tots portarem mascareta i guardarem la distància de seguretat, sinó perquè tots ens retrobarem amb un esperit renovat. Quan ens reunim, sumarem totes les experiències que hem viscut durant aquest temps i veurem els seus fruits en la nostra comunitat. En tenim moltes ganes i ho esperem amb prudència i respecte però amb molta il·lusió.
Mn. Emili Marlés Romeu
Rector de la Parròquia de Sant Pere d’Octavià
Monestir de Sant Cugat
One Comment
Màrius Caralt
A Sant Cugat sempre em tingut bons mosens, rectros, vaja els que porten la directriu de la parróquia de Sant Pere Ostavià.
La majoria han estat innovadors, el Mn. Emili treballa amb les últimes tecnologies, …drons, You tube, …si anem fins a Mn Juli, també va ser innovador, … mentre tots els pagesos de la cooperativa de al Rambla del Celler anaen en carro els anys 60 i 70, Mosén Juli ja anava amb Vespa, un vehicle al que no tothom i confiava.
Era un mossen innovador ja que també volia estar al costat dels que el necessitaven, sobretot en el moment de administrar-los la absolució, … i gracies a la seva Vespa et venia a casa.
Segur que més d’un cop aquest enguiny de la època li va permetre arribar a temps de donar més d’una absolució en vida.
Alguns encara el recordem al damunt de la vespa, amb el gas a tope, mirant fixe endavan, fent volar la sotana al vent i sense casc.