Que hagués passat si el virus hagués contagiat als arbres?
No podem obviar el que està passant actualment, estem perdent als nostres pares, avis, amics. Qui ens havia de dir que ens trobaríem en una situació com aquesta on el més apreciat que tenim es veuria directament afectat, la família. On el patiment també afectaria el benestar econòmic duent a moltes famílies a trobar-se en situació de risc.
Ja fa molts anys que dedico la meva feina com artista visual al respecte per la natura, a la necessitat de buscar el més autèntic que tenim, més descontaminat, més obertament respectuós amb el seu entorn, en definitiva allò que ens dóna menjar, ens oxigena i ens acull per poder viure i poder enriquir-nos d’allò que ens ofereix.
Les meves últimes col·leccions parlen que els arbres ploren i la natura es trenca, ploren de tristesa o esperança i es trenca de desesperació, de deixadesa, de poca cura.
Aquests dies he sentit encara més la necessitat de reviure el que significa està envoltada d’arbres, de natura, de silenci, d’olors, de brisa, ho he pogut tocar però no se’n s’ha permès fer-ho amb les mans, hem necessitat un filtre per no contagiar-nos, no he pogut sentir el tacte directe. El filtre però, com tots els nostres hàbits, s’ha adaptat a la situació, ha fet ús d’una metamorfosi natural i ha sentit la mateixa necessitat que jo de convertir-se en allò que jo volia, així que els he transformat en natura i així han començat ha transpirar salut. Perquè natura és salut.
Però, ara per ara, el que em ve al cap és que hagués passat si el virus hagués atacat a la natura?
No serà que aquesta ens està enviat un missatge d’alerta?
Tatiana Blanqué
Artista visual
La meva web
