Articles del confinament

Sensacions

Deixem enrere mes i mig de confinament i albirem la incertesa més absoluta. Si algú, a hores d’ara, em sap dir què passarà demà i ja no parlem d’aquí a un mes, el felicito.

No serà fàcil recuperar rutines i planificar el futur. Des de l’estranyesa sortim una mica més al carrer, com enyorem Collserola!, i ens costa descobrir els coneguts i les amistats. Observem mascaretes, diferents i de tota classe, i marquem distàncies quan el que necessitem és veure’ns, acostar-nos i abraçar-nos. Xerres, com ens agrada escoltar la veu de la gent!, fas les preguntes necessàries i vius situacions que costa controlar i decidir en la gestió emocional. Tot es fa rar.

Hem animat els avis fràgils i enyorem els néts. De ben segur seran les primeres trobades que farem. Hem vist persones properes o conegudes com tristament han mort sense un adéu com cal.

Molts des de la professionalitat com a sanitaris o gent de serveis han estat al peu del canó donant-ho tot. A les vuit del vespre s’ha obert una estona de reconeixement simpàtica i emotiva, però cal des dels governs corresponents que arribin els suports econòmics als sanitaris i a molta gent que passa i passarà dificultats.

A Sant Cugat hem vist que al banc dels aliments les famílies ateses han passat de 350 a 470. Cadascú a la nostra manera hem fet activitats i hem trobat el nostre temps; hem ordenat, llençat, revisat i descobert en llocs inversemblants objectes i materials que ens han sorprès. Fins i tot algun cop l’hem fotografiat i l’hem enviat a amics i/o familiars. Les xarxes aquests dies treuen fum alguns per emprar-les des de l’oci i la diversió i molts des de la feina que necessita una adaptació constant.

Permeteu-me com a mestre una felicitació al professorat que ha sabut mantenir l’escalf i la proximitat necessària amb la quitxalla que educa. Hem fet activitats, celebracions, obsequis virtuals, relacions diverses que quan les analitzarem d’aquí a un temps ens en farem creus. Les cases han estat espais de relacions i equilibris constants per entendre’ns amb els estimats.

Estar sol aquests dies no deu haver estat fàcil. Caldrà repensar a fons el tema de la soledat de la gent gran. I quan escric, la quitxalla ja ha pogut començar a sortir i els adults aquest cap de setmana passejarem calculant metres i situacions. Se n’han viscudes de molt absurdes i la centralització irracional de l’estat n’ha provocat de tan surrealistes que no s’entenen.

Desitjo a tothom coratge i força. Que el desconfinament ens permeti a tots la recuperació de les relacions humanes que molts és el que més trobem a faltar.

Francesc Carbó
Mestre jubilat

One Comment

  • ISABEL FARRÀS I SENSADA

    Comparteixo totalment els pensaments i reflexions del Paco Carbó.
    Ens en sortirem segur, però serà llarg.
    Una pendemia que ens marcarà a tots, petits, joves i grans.
    Una abraçada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Wordpress Social Share Plugin powered by Ultimatelysocial