Poc després de visionar dos memes que m’han enviat per whatsapp (1: Un parell d’amics germànics prenent cervesa amb heli i 2: Un italià que rep una trucada per quedar, però que, en revisar l’agenda, la troba del tot col·lapsada entre videoconferències, flashmobs “dai balconi”, classes de ioga, pilates i zumba etc.), rebo un missatge que m’informa que ha mort pel coronavirus l’amic Joan Fibla. Fa un minut estava rient, però ara m’he quedat de pedra. Amb el Joan havíem coincidit en moltes ocasions i li tenia molt d’afecte i, fa poc, mentre prenia un cafè amb la Maria Farriol davant de l’Ajuntament, ens el vam trobar i ens va explicar la immensa il·lusió que li havia fet participar en la Cavalcada de Reis i també alguns dels seus projectes vitals i corals (incloent-hi una obra mestra de Mozart). Ara rebobino la conversa al meu cap i em sento emocionat i paralitzat. Em fa molta pena i em fa molta ràbia! Requiem aeternam dona ei et lux perpetua luceat ei!
Durant aquests dies de confinament, anem oscil·lant entre moltes emocions diverses i, de vegades, contradictòries. Des dels incessants vídeos casolans d’humor (de més i menys divertits i adequats) i els més pràctics (com hem de desinfectar-nos bé les mans o improvisar una màscara) fins als desesperats i punyents que ens envien alguns sanitaris, desbordats per la magnitud de la tragèdia, o, com ja he dit, la inesperada notícia de la injusta mort d’una persona propera i estimada.
La meva cunyada, Catherine, és infermera a Anglaterra i també, en els nostres intercanvis diaris, em va transmetent la seva preocupació per aquesta pandèmia que ens ha tocat viure arreu del món, però sempre amb el positivisme i entrega que caracteritzen aquest gran col·lectiu al qual, en aquests moments, els devem més que mai. I, mentrestant, treballem des de casa i seguim construint i intentant avançar a cop de zooms, whatsapp i trucades. En el nostre cas, molt menys heroic, estem treballant de valent per poder recuperar els espectacles que hem hagut d’anul·lar per culpa del virus. És un gran trencaclosques, però ho estem intentant. Us animo a seguir endavant. Entre totes i tots, ens en sortirem!
Gerald-Patrick Fannon
Cap de Programació del Teatre-Auditori Sant Cugat
