El confinament a casa per la crisi del coronavirus ens ha fet adquirir nous hàbits i rutines diàries i descobrir que som capaços de fer altres coses i, sobretot, de maneres diferents, ho explicava a l’article Organitzem-nos el confinament!
Segurament molts heu descobert que la ràdio sempre t’acompanya, ara la podem gaudir tot el dia a casa mentre teletreballem, cuinem o ens dutxem; disposem de més temps per encetar o continuar llegint aquell llibre que tenim pendent acabar (i tot seguit agafar-ne un altre); endinsar-nos en qualsevol dels números de la revista semestral Món Sant Cugat llegint alguna de les entrevistes o reportatges treballats a fons sobre temes de la nostra ciutat; o fer altres coses més.
Però moltes i molts de nosaltres, li estem dedicant més temps a connectar-nos amb el nostre món més proper o al més global a través de les xarxes socials. Que existeixen mitjans de comunicació crec que és una realitat que no se li escapa a ningú, però també és cert que una part important de la població hi arriba a través de les xarxes socials. M’explico: molts llegiu un article d’opinió, una entrevista o una notícia perquè prèviament heu vist a Twitter que algun dels vostres gurus us l’ha recomanat o bé perquè esteu dins d’un grup de whatsapp i un o altre ha compartit un enllaç que us pot interessar.
Som menys el que anem directament a la capçalera d’un dels nostres mitjans de comunicació de referència i donem un cop d’ull a les notícies que publiquen. Jo sóc dels que cada matí reviso tots els mitjans de comunicació locals i també als d’àmbit general per saber què passa i, sobretot, com expliquen les notícies; és un exercici curiós comprovar com tracten, il·lustren i titulen una mateixa informació diferents diaris.
I arribat a aquest punt, permeteu-me que faci un aplaudiment a tots els professionals de la informació, a tots aquells periodistes que també durant aquesta situació excepcional de confinament, ens continuen informant de tot allò que passa al nostre entorn. Els que contrasten i parlen amb totes les parts abans de publicar una notícia.
Però més enllà del que molts ja fem en l’àmbit de la informació, hem descobert aquests dies les moltes possibilitats que ens ofereix la tecnologia. Jo mateix, mai abans havia participat en una reunió virtual de treball com estic fent ara amb l’equip de regidores i regidors de Junts per Sant Cugat de l’Ajuntament de la nostra ciutat, o amb la família o amistats; s’està convertint en unes noves rutines que potser acabarem adoptant passat el confinament.
Com ara tenim més temps per estar connectats, veiem també com molts han engegat, per exemple, noves iniciatives via els “directes” d’Instagram, bé explicant i compartint una recepta gastronòmica, fent una classe d’entrenament físic, iniciant un monòleg sobre un tema determinat que esdevé en una conversa amb els seus seguidors, explicant un conte per als més menuts, visitant una exposició d’art, etc. Les propostes són infinites, n’hi ha per triar i remenar.
Tornant doncs a l’inici, avui som més digitals que mai senzillament perquè ens permet connectar-nos amb els nostres companys de feina, amb els nostres amics i familiars. Avui el contacte personal està restringit però la tecnologia ens ajuda a comunicar-nos constantment. No hi ha distàncies ni fronteres, només cal prémer un botó per veure’ns i enraonar, treballar, riure, plorar i dir-nos que ens estimem.
Menys abraçar-nos, aquests dies ho podem fer tot a través de les pantalles; quedem-nos a casa i aviat tornarem a ser menys digitals.
