Recordant l’amiga Mònica que ens va deixar el dilluns 12 de febrer de 2018. A la vida no estem mai preparats del tot per rebre aquelles notícies que són injustament irreversibles. La mort d’una amiga estimada et deixa un buit irreparable.

Per quina raó serà que els circs tenen tant d’interès a venir a Sant Cugat? A veure… a veure… Serà potser perquè hi ha moltes famílies amb criatures? Serà potser perquè els espectadors santcugatencs sempre omplen les localitats dels circs? Serà perquè Sant Cugat està declarada Ciutat Amiga del Circ?

Si vau tenir la sort de conèixer la Isabel Martínez estareu d’acord en mi que era servicial, seductora, amable, xerraire, hàbil, incansable, positiva, bona, senzilla, perseverant, creativa, noble, agraïda, entusiasta, treballadora, sensible, sincera…

Surto del funeral del Tomàs i  em costa de creure que ja no entrarà a la redacció del TOT Sant Cugat, amb bastó o sense, fent equilibris, deixant anar alguna de les seves bromes, fent petons a les companyes…

El santcugatenc Josep Canals és més que un galerista d’art. És una persona compromesa amb la seva ciutat, especialment amb el món de l‘art. Amb els artistes santcugatencs. Els coneix a tots, que no és poca cosa. I no m’equivoco si dic que la majoria li estan agraïts per la projecció que en Canals ha fet de tots ells.

Carta oberta a Barack Obama sobre la consulta de Catalunya. En aquest cas, excepcionament, escrita primer en anglès i, tot seguit, en català.