La majoria no recordareu que tot aquest apocalipsi zombi que estem vivint va començar, almenys al nostre país, durant la setmana internacional de la dona. Em jugo el que vulgueu que algun homenot ja ha fet la relació… Com que el dia internacional de la dona va caure en diumenge, perquè tant la setmana anterior com la mateixa de l’ordre del confinament, jo vaig assistir i organitzar vàries activitats, la primera setmana aliena a tot el que ens venia a sobre, i la segona ja amb certa preocupació i dubte sobre si realment cancel·lar, anar… tot plegat, molt confús i amb molt poca informació.
En qualsevol cas, aquella setmana ni ens passava pel cap que aquells esdeveniments poguessin fer-se de cap altra manera que no fos presencial… quin riure que fa ara, oi? Una de les activitats, que estava organitzant jo mateixa en una de les associacions en què hi participo activament, LeanIn Barcelona, ironies de la vida, anava al voltant de les habilitats del futur de la feina i com és d’important aconseguir que més dones entrin en el món de la tecnologia, perquè ningú vol un món dissenyat només per una part de la població, i una de les àrees que tocàvem era la transformació digital. Una transformació digital que semblava que era allò pel que tothom havia de passar tard o d’hora i que ves per on, ens ha arribat de sobte i per nassos.
Als que com jo, això de fer servir eines digitals per treballar des de casa ho teníem força per la mà, simplement ens ha representat allargar allò que fèiem de tant en tant. Però per a una gran part de la població, està sent tota una aventura i ens està demostrant el poc preparada que estava la nostra societat per a aquest futur de què nosaltres volíem parlar en el nostre esdeveniment Lean In, i ens està deixant algunes anècdotes per a no oblidar: des de videotrucades amb companys de feina a on un dels participants decideix que pot anar a fer pipí com qui es porta el mòbil, però “en modus portàtil”, evidentment sense apagar la càmera, als pobres professors i professores que ara han de fer classe des de casa amb marits passant per darrere en calçotets i, per què no, saludant a tots els nens i nenes, fins a jo mateixa, que per molta pràctica que tingui, en una vídeo trucada amb més de 800 persones, en la que jo moderava les preguntes, la iaia va decidir parlar-me del bon temps que feia aquell dia… Hauríem de fer un recull de totes elles, Josep Maria, t’animes? Seria un bon llibre/record del confinament de 2020.
En qualsevol cas aquesta transformació digital ha arribat per quedar-se, emportant-nos nous models de treball, nous models de negoci i nous models de fabricació. Ens hem adonat del poc efectiu que érem: ja no cal fer reunions presencials obligant molts a fer llargs desplaçaments, amb totes les implicacions que això tenia (impacte mediambiental, estres, etc.) per només una hora de reunió; no caldrà tancar una setmana l’escola o la universitat perquè ha nevat. I hem vist com tothom que tenia impressores 3D està fabricant peces per fer respiradors, ventiladors i mascaretes per lluitar contra aquest bitxo que ens està trasbalsant tant. Però sobretot, hem vist com molts petits comerços o negocis, que tenien lo de la transformació digital com allò que ens hi hem de posar però ja farem… o es transformaven o ho perdien tot.
Aprofiteu aquest confinament per pensar en el vostre futur i formar-vos, perquè repeteixo, la transformació digital ha arribat per quedar-se i amb la que ens ve a sobre quan tot això passi, val més que ens agafi ben preparats.
Cuideu-vos molt.
Eva Blanco
Santcugatenca d’adopció en confinament a l’Alt Empordà…
