Articles del confinament

I ara què?

Quan mires enrere t’adones que en quasi quaranta dies, hem viscut unes noves experiències què no ens en hauríem cregut si ens les haguessin explicat.

Carrers buits, cues als pocs comerços que estan oberts, mesures de seguretat sanitària, distancia entre persones, restricció de moviments i confinaments i, sobretot, una manca quasi total de les formes relacionals a les quals estàvem acostumats.

En poc temps per pair-ho, hem estat capaços de fer-ho i, fins i tot, podem pensar que no ha costat gaire, després de sentir un cop darrere l’altre notícies que ens repetien la situació a la qual ens enfrontàvem.

Sortosament sembla que anem cap a millors circumstàncies, però no així en la situació. Ara la pregunta és un altre. I ara què? S’ha demostrat que parar és difícil, però accelerar novament serà molt costós. Les incerteses s’amunteguen sobre tots nosaltres i ens adonem que quan en sortim, l’escenari que trobarem és substancialment diferent del que vam deixar fruit de la inèrcia que portàvem.

De tot plegat cal aprofitar el bo i 2020 serà l’any de la introducció de la virtualitat relacional de forma global en les rutines domèstiques, professionalment incorporades, però no així en les llars. En l’àmbit familiar els infants han hagut de posar-se davant de l’ordinador per assistir a classe, els adults per resoldre els problemes del dia a dia i les mateixes famílies per relacionar-se entre elles substituint la presencial. Fins i tot els més resistents al canvi han hagut de fer-ho. Sembla poc, però és un gran pas. Cal aprofitar-ho perquè obrirà camí a noves formes de viure i relacionar-nos més d’acord amb les necessitats socials actuals i la sostenibilitat.

Lluís Godayol
Empresari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Wordpress Social Share Plugin powered by Ultimatelysocial