Començo la meva contribució al bloc del Josep Maria Vallès agraint-li aquesta iniciativa que ha permès que tanta gent s’hagi pogut expressar i hagi fet paleses les seves reflexions davant aquest moment tan extraordinari que estem vivint.
Sabeu que em dedico a la política des de fa temps i us he de dir que mai havia viscut res igual. La magnitud de la tragèdia és brutal i no crec que en siguem del tot conscients, encara.
Escric aquest article a 24 hores que moltes persones haureu de tornar a treballar, tot i no ser dels serveis anomenats essencials, per una decisió precipitada i incomprensible del Gobierno Español. Amb el confinament hem fet i hem de continuar fent prevenció, però contra la malaltia no tenim res encara. No tenim tractament. Tenim línies esperançadores i s’està fent molta feina, però cal temps per concretar i generalitzar. Ens ho diuen els experts, els científics. El risc d’un rebrot i d’un segon confinament són enormes.
La Covid-19 ho ha capgirat tot, ens ha capgirat la vida i el dia a dia de les ciutats, dels pobles, dels barris, de Catalunya i de tot el món.
Sant Cugat no n’és aliè. Aquest virus s’ha emportat a molta gent estimada i ens està fent patir com mai. Patim pels nostres, pels que estan a primera línia, per les nostres feines, negocis, lloguers, patim pels més vulnerables. Patim també per com afrontarem l’endemà, per com quedarà de tocada la vida, les entitats, les empreses, la gent.
Com a filla, mare, companya, veïna, també pateixo i m’enyoro. Sort en tenim de les trobades virtuals. Ara parlem més que mai. En aquest confinament la intensitat del teletreball i de les decisions immediates són el dia a dia. La lluita contra la pandèmia és el dia a dia. De dilluns a diumenge. Moltes hores. Les que calguin. És el que toca, també des de casa. Sort en tinc del corró per mantenir els entrenaments amb la bicicleta i que fins i tot ens permet fer pedalades solidàries amb la meva parella. Sort en tinc de la guitarra. Un parell de cançons i tornem-hi!
Com a política em sento orgullosa de la qualitat humana i tècnica dels equips que lidero tant a Sant Cugat com a la Diputació de Barcelona. Donat que aquest bloc fa referència a l’esperit de la gent de la nostra ciutat, us vull parlar de Junts per Sant Cugat. Us ben asseguro que cadascun dels nou regidors i regidores així com totes les persones que ens fan costat ho estan donant tot. Estem fent el que calia, hem d’estar satisfets perquè no ens hem quedat a casa quiets, esperant que això passi. Tampoc ens hem dedicat a la crítica o enfrontament fàcil. Lluny de lamentar-nos ens hem posat a disposició de l’alcaldessa de la nostra ciutat, ens hem posat a treballar en propostes serioses i les hem fet arribar als que ara tenen la responsabilitat de gestionar i prendre decisions. Hem fet el que s’espera d’un grup responsable, no en tingueu cap dubte. En aquests moments calen pactes, calen acords de ciutat.
Superarem aquest moment i ja hi haurà temps de retre comptes i fer una revisió crítica de tot plegat. Ara no toca! Ara toca fer costat, fer causa comuna. La Covid-19 és ben viva encara. Hi ha feina, hi ha ganes i molta gent que ens necessita. Som-hi! Aquesta cursa encara no l’hem guanyada.
Ep, ja són les 8 del vespre. Sortim com cada dia a aplaudir
Molta força a tothom i quedem-nos a casa
Carmela Fortuny
Regidora portaveu de Junts per Sant Cugat
