Catalunya: la vida reclosa et permet pensar i repensar. Quan abans dèiem no tinc un moment per seure i pensar ara, en canvi, el podem trobar més fàcilment. I ens cal pensar el futur no sols amb més dosis de generositat envers els altres sinó envers també nosaltres mateixos. Sabent fruir de cada instant que la vida ens regala. I com a poble reprenent amb més energia i convicció els reptes que ens hem proposat de realitzar .Buscant ser més propers als altres pobles d’Europa i del món des de la plena llibertat de moviments que ens cal perquè només així podrem ser realment útils i efectius en la nostra generositat.
Orgull: es parla molt, i amb raó, de l’orgull amb el que els professionals sanitaris estan responent a la pandèmia, de com els que treballen en serveis assistencials en residències mantenen el tipus davant l’embat de la mort que tot ho arrasa allí, dels que obren les botigues per abastir-nos, dels que transporten mercaderies, dels que cultiven els camps i guarden els ramats, dels que ens omplen d’informació puntual i veraç. Orgull de país cap a tots ells. Però també orgull per aquells dones i homes grans, molts d’ells vivint sols, que veuen com la pandèmia s’acarnissa amb els de la seva generació i quan se’ls truca per part dels fills o nets diuen que tot va molt bé perquè no els volen preocupar. Una generació que va lluitar per tirar fills endavant i que veuen que la pandèmia se’ls pot endur amb ells la vida i als nets el seu futur laboral. Orgull pel No us preocupeu estic bé.
Necessitats: A mesura que passen els dies d’estar a casa t’adones que per viure de forma adequada no et fan falta tantes coses. Ben segur, que aquesta llarga estada entre les parets de la llar ens faran ser més curosos a l’hora de mantenir les coses. I el nostre afany col·lectiu de consum, a vegades, impulsiu, decaurà uns graus. No sé com es podrà combinar amb la necessària represa de l’economia comercial de pobles i ciutats però caldrà trobar el just equilibri.
Felicitat: Us heu preguntat si es pot ser feliç en moments com aquests?. En menys de 4 dies aquesta setmana he sabut de la mort d’un vell conegut que un temps enllà fou proper en la meva vida laboral, de la mare d’uns bessons de 4rt d ESO del Thau, d’un company de feina actual que no feia ni 15 dies que conversàvem per Zoom, d’un vell conegut dels meus pares quan eren vius…I tot hi així podem sentir felicitat?. Ahir escoltant pel Canal 33 el sermó de l’Abad Josep Mª Soler a la Vetlla Pasqual de Montserrat intentava respondre’m aquesta pregunta. Ell em va dir que si o almenys així ho vaig entendre. I ara ve el més difícil: practicar-ho.
Imaginació: Els més grans sempre pensem que els nens i nenes d’ara o els nois i noies que els toca viure en ple segle XXI han perdut una capacitat que nosaltres els nascuts a l’època del 600 havíem explotat molt: la imaginació. Davant de l’avorriment imaginació ja que no teníem tv, ni joguines sofisticades i molt menys internet. I penso que aquestes setmanes de confinament on els infants i joves han d’utilitzar molt internet per a no perdre el ritme d’estudis, i quan els mestres i professors fan esforços per adaptar-se a les classes on-line, és un bon moment que a l’hora de descansar de l’activitat formativa poden fer volar la imaginació. I pel que sé crec que ho fan amb més intensitat del que ens pensem. I això ha de ser bo per al seu creixement personal i intel·lectual.
Natura: Es veu que la natura descansa i aprofita la primavera per ocupar aquells espais que habitualment estan ocupats pel rebombori humà. Ara et despertes amb el xiular dels ocells i el silenci és el soroll de la natura. Ben segur, que aquests descans de petja humana servirà per regenerar espais, rebrots de tot tipus de plantes i els boscos estaran nets de deixalles i senyals de bicicletes o botes de caminar. I l’atmosfera se’ns ofereix més neta tal com era abans de la revolució industrial. La llàstima és que la vida a la natura hagi d’anar associada ara a la mort humana. Podríem intentar trobar quan sortim del pou on som l’equilibri natura/humans que sigui feliç per a tothom?.
Ànim: és la paraula més escoltada i repetida en tots els missatges que ens creuem amb parents, amics i coneguts. L’estat d’ànim és baix i per tant ens recomanem pujar el to anímic entre tots. Moltes vegades pensem que sempre hem d’anar a més i més i quan rebem sacsejades tant fortes com aquesta lluitem per estar com abans sabent que mai res serà com abans perquè si no canviem la tornarem a vessar.
Tecnologia: Si en alguna cosa ha avançat el coneixement humà és en la tecnologia.Com seria el costos confinament sense tecnologia: internet, ordinadors i tants altres invents que ena fan la reclusió menys dura i sobretot productiva si la teva feina et permet el teletreball. Si fins ara els informàtics son el bé més preuat de qualsevol oficina a partir d’ara seran un bé nacional a protegir. Si en la vida normal que fa poques setmanes teníem un dia sense internet a casa era un drama familiar més gran i més sofert que un dia sense pa, no vull ni pensar que passaria si hi hagués una pandèmia mundial que consistís en una apagada universal d’internet… Siguem positius, ben segur que no pot passar….
Joaquim Triadú i Vila-Abadal
Advocat
