Tot esperant l’inspiració per escriure quelcom brillant que no arriba, relataré el que em surti “tal com raja”.
El confinament forçat per culpa de la maleïda pandèmia, a mi no m’ha afectat massa, doncs com visc sol, no tinc cap destorb dins la meva llar. Només em fa falta el contacte humà, encara que gràcies a les noves tecnologies no m’he sentit aïllat en cap moment, principalment amb l’escalf diari de les meves quatre filles.
M’entretinc endreçant allò que tant de temps esperava “el moment” i fent allò que m’agrada, que és treballar la fusta. Avui he acabat un petit mirall per la meva filla Astrid, que com viu a Menorca no li podré donar fins que s’acabi el confinament.
Afortunadament, per ara, no m’ha arribat la influència de la Covid-19. Només he patit un còlic nefrític, que m’ha fet sentir quelcom semblant al que pateixen les parteres, però afortunadament només va ser durant una nit i un dia. I la part positiva ha sigut que degut als calmants, quasi m’ha marxat el cop que em vaig fer a l’accident que recentment vaig patir amb el cotxe.
Crec que en comptes de les notícies catastròfiques que diàriament rebem a través dels mitjans, hauríem de seleccionar aquelles que ens parlen de les coses positives, com la poca contaminació de l’aire i del mar, els pacients que han sortit de la malaltia, els ocells que sentim més que mai (encara que a causa de la primavera ja veus als mascles empaitant la manera de continuar l’espècie).
Pot ser que sigui egoista, però des de fa un temps, ja no vull que les males notícies em torturin i només escolto i veig allò que només en dona alegria de viure i gaudir cada dia dels que em queden de vida.
M’agradaria que aquest moment històric ens serveixi per ser una mica millor tots plegats i valorar el que tenim.
Mentrestant, QUEDEM-NOS A CASA
Salvador Fenollar
