Estem ja una mica saturats de notícies, articles, bombardeig informàtic, WhatsApp, Facebook, Instagram, etc. d’opinions, consells, propòsits i despropòsits polítics… sobre aquest maleït virus que ens té a tots confinats i privats de llibertat.
M’agradaria ser capaç d’escriure alguna cosa interessant sobre la convivència. Està clar que el dret a decidir en aquests moments està fora de tota iniciativa!! A vegades és “necessari i forçós” entendre que decidir el què, és un dret de segon o tercer ordre quan es tracti, sobretot, de seguretat i de salut pública.
Les incerteses de la natura, o disfunció genètica viral ens posa a prova. És evident que ens fa reaccionar col·lectivament a la majoria dels humans d’una manera prudent i responsable, i ens fa entendre tot el sentit que pot tenir la paraula democràcia i convivència.
Ens adonem que la investigació i els mitjans tecnològics són de vital importància per seguir controlant les capritxoses mutacions genètiques (a voltes sovint provocades per la mateixa condició egocentrista i de cobdícia humana), i cal continuar invertint en investigació i recerca. Tenim la gran sort de comptar amb grans professionals en el sistema públic de salut i també, perquè no dir-ho, en el privat. Vagi des d’aquí el nostre més profund reconeixement.
Avui, totes les eines que ens són necessàries, els instruments tecnològics amb els quals ens hem dotat, les xarxes socials i plataformes informàtiques que s’han creat per comunicar-nos, ha estat gràcies al que hem estat capaços de generar en nom del que entenem com a “progrés”, per conviure i per ser útils. Però cap tecnologia, sistema i programa informàtic, no podrà substituir mai una encaixada de mans, una abraçada, o simplement una trobada entre família, amics, i compartir xerrada o canvi d’impressions presencials.
La lliçó de tot això que ens està passant, és simple però complexa. Som capaços de canviar d’hàbits de manera de viure, de deixar la nostra història del passat i del present, dels hàbits culturals i econòmics que arrosseguem i que ens acompanya de temps immemorables?…, no ho crec, veig difícil tal com està plantejada la societat econòmica i financera, i la ma executora del poder.
Tard o d’hora oblidarem aquest confinament, i continuarem amb la vida quotidiana i sortirà a relluir aquell espai egocèntric, que pot esdevenir pervers, perquè la condició humana és feble. De tota manera vull creure que serem capaços de canviar en alguns dels nostres comportaments, amb aquesta lliçó d’humilitat.
Fem tots una crida a la solidaritat, a pensar més enllà de nosaltres, no per una concepció ascètica de la vida, si no per una realitat que acceptem de la nostra pròpia existència.
Sí, ens en sortirem…. Seguim!!!
Àlvar Roda
President de l’Ateneu Santcugatenc
